Edició de «Pandèmia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
Una '''pandèmia''' (compost del [[grec]] ''πᾶν'', ''tot'', i ''δῆμος'', poble.) és una [[Malaltia|malaltia]] que ataca a la major part dels habitants d'una zona o país, o que s'estén per molts països. Una pandèmia és l'afectació d'una malaltia infecciosa dels humans a lo llarc d'un àrea geogràficament extensa. | Una '''pandèmia''' (compost del [[grec]] ''πᾶν'', ''tot'', i ''δῆμος'', poble.) és una [[Malaltia|malaltia]] que ataca a la major part dels habitants d'una zona o país, o que s'estén per molts països. Una pandèmia és l'afectació d'una malaltia infecciosa dels humans a lo llarc d'un àrea geogràficament extensa. | ||
Llínea 10: | Llínea 9: | ||
Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats: | Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats: | ||
− | * La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del | + | * La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió. |
* La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]]. | * La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]]. | ||
− | * La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any [[541]]. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en [[Egipte]] i va alcançar | + | * La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any [[541]]. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en [[Egipte]] i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir inclús la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental. |
* La '''pesta negra''' va començar en el [[sigle XIV]]. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a [[Europa]]. Començant en [[Àsia]], la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades. | * La '''pesta negra''' va començar en el [[sigle XIV]]. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a [[Europa]]. Començant en [[Àsia]], la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades. | ||
Llínea 25: | Llínea 24: | ||
** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i [[Àfrica]]. | ** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i [[Àfrica]]. | ||
** La quinta pandèmia ([[1899]]-[[1923]]) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero [[Rússia]] va ser greument afectada de nou. | ** La quinta pandèmia ([[1899]]-[[1923]]) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero [[Rússia]] va ser greument afectada de nou. | ||
− | ** La sexta pandèmia, | + | ** La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en [[Indonèsia]] en l'any [[1961]] i va alcançar [[Bangladés]] en l'any [[1963]], Índia en [[1964]], i l'URSS en [[1966]]. |
** La pandèmia de Llatinoamèrica ([[1991]]-[[1993]]), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts. | ** La pandèmia de Llatinoamèrica ([[1991]]-[[1993]]), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts. | ||
Llínea 69: | Llínea 68: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
− | + | * [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Pand%C3%A8mia Pandèmia - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)] | |
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia Pandèmia en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia Pandèmia en Wikipedia] | ||
Llínea 78: | Llínea 77: | ||
[[Categoria:Patologia]] | [[Categoria:Patologia]] | ||
[[Categoria:Malalties]] | [[Categoria:Malalties]] | ||
− |