22 708
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Pandèmies històriques
Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per zoonòsis, que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:
Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per zoonòsis, que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:
* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, 430 a. C., un agent desconegut, possiblement febra tifoidea va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.
* La '''pesta antonina''', 165-180. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot (251-266), es va dir que morien 5.000 persones per dia en Roma.
* La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any 541. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en Egipte i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir fins i tot la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.
* La '''pesta negra''' va començar en el sigle XIV. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a Europa. Començant en Àsia, la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.
* El còlera
** Primera pandèmia (1816-1826). Prèviament restringida al subcontinent indi, la pandèmia va començar en Bengala i es va expandir a través de l'Índia cap a 1820. Es va estendre fins a la China i la mar Caspi abans de disminuir.
** La segona pandèmia (1829-1851) va alcançar Europa, Londres en 1832, Nova York en el mateix any, i la costa del Pacífic en Norteamèrica per l'any 1834.
** La tercera pandèmia (1852-1860) principalment va afectar a Rússia, en més d'un milló de morts.
** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i Àfrica.
** La quinta pandèmia (1899-1923) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero Rússia va ser greument afectada de nou.
** La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en Indonèsia en 1961 i va alcançar Bangladés en 1963, Índia en 1964, i l'URSS en 1966.
** La pandèmia de Llatinoamèrica (1991-1993), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.
* Grip
** La mal nomenada «grip espanyola» (1918-1919). Va començar en març de 1918 en Fort Riley, Kansas, Estats Units. Una greu i mortífera cep de grip es va expandir pel món. La malaltia va matar a 25 millons de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen el total de morts en tot lo món en més del doble d'eixe número. Uns 17 millons s'estima que varen morir en l'Índia, 500.000 en els EE.UU. i 200.000 en Anglaterra. Es va desvanir en 18 mesos i el cep concret va ser la H1N1.
** La grip asiàtica de 1957.
** La grip de Hong Kong de 1968.
** La grip russa de 1977.
* El VIH/SIDA és la malaltia que consistix en l'incapacitat del sistema inmunitari per a fer front a les infeccions i atres processos patològics. Es considera pandèmia per la seua ràpida propagació. Les seues víctimes s'estimen entre els 20 i 25 millons, sobretot en l'Àfrica.
(Secció per completar)
(Secció per completar)