Canvis

Una '''pandèmia''' (compost del [[grec]] ''πᾶν'', ''tot'', i ''δῆμος'', poble.) és una [[Malaltia|malaltia]] que ataca a la major part dels habitants d'una zona o país, o que s'estén per molts països. Una pandèmia és l'afectació d'una malaltia infecciosa dels humans a lo llarc d'un àrea geogràficament extensa.

Una '''pandèmia''' (compost del [[grec]] ''πᾶν'', ''tot'', i ''δῆμος'', poble.) és una [[Malaltia|malaltia]] que ataca a la major part dels habitants d'una zona o país, o que s'estén per molts països. Una pandèmia és l'afectació d'una malaltia infecciosa dels humans a lo llarc d'un àrea geogràficament extensa.

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:  

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per [[zoonòsis]], que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la [[pigota]], [[diftèria]], [[grip]] i [[tuberculosis]]. Hi ha hagut un número d'[[Epidèmia|epidèmies]] particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:  

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponeso, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea​ va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''plaga d'Atenes''': Durant la guerra del Peloponés, [[430 a. C.]], un agent desconegut, possiblement febra tifoidea​ va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.

* La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]].

* La '''pesta antonina''', [[165]]-[[180]]. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot ([[251]]-[[266]]), es va dir que morien 5.000 persones per dia en [[Antiga Roma|Roma]].

* La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any [[541]]. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en [[Egipte]] i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir inclús la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.

* La '''pesta de Justinià''' va començar en l'any [[541]]. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en [[Egipte]] i va alcançar Costantinoble en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir inclús la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.

* La '''pesta negra''' va començar en el [[sigle XIV]]. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a [[Europa]]. Començant en [[Àsia]], la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.

* La '''pesta negra''' va començar en el [[sigle XIV]]. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a [[Europa]]. Començant en [[Àsia]], la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any [[1348]] (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.

** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i [[Àfrica]].

** La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i [[Àfrica]].

** La quinta pandèmia ([[1899]]-[[1923]]) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero [[Rússia]] va ser greument afectada de nou.

** La quinta pandèmia ([[1899]]-[[1923]]) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero [[Rússia]] va ser greument afectada de nou.

** La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en [[Indonèsia]] en l'any [[1961]] i va alcançar [[Bangladés]] en l'any [[1963]], Índia en [[1964]], i l'URSS en [[1966]].

** La sexta pandèmia, nomenada «El Tor» pel seu cep, va començar en [[Indonèsia]] en l'any [[1961]] i va alcançar [[Bangla Desh]] en l'any [[1963]], Índia en [[1964]], i l'URSS en [[1966]].

** La pandèmia de Llatinoamèrica ([[1991]]-[[1993]]), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.

** La pandèmia de Llatinoamèrica ([[1991]]-[[1993]]), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Pand%C3%A8mia Pandèmia - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

{{DGLV|Pandèmia}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia Pandèmia en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pandemia Pandèmia en Wikipedia]

[[Categoria:Patologia]]

[[Categoria:Patologia]]

[[Categoria:Malalties]]

[[Categoria:Malalties]]