Diferència entre les revisions de "Papir"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Cyperus papyrus1.jpg|thumb|250px|Planta de papir (''Cyperus papyrus'')]] | ||
El '''papir''' és una planta aquatica comú dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en [[Egipte]]. És un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papir. | El '''papir''' és una planta aquatica comú dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en [[Egipte]]. És un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papir. | ||
| − | |||
== El papir com apoyo d'escritura == | == El papir com apoyo d'escritura == | ||
| − | + | [[Image:Egypt Papyrus of Bakay.jpg|thumb|250px|Papir de l'antic Egipte]] | |
Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades després un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme [[grec]] ΠΆΠΥΡΟΣ = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despres d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de [[fusta]]. | Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades després un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme [[grec]] ΠΆΠΥΡΟΣ = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despres d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de [[fusta]]. | ||
| − | El papir més antic conegut es en [[blanc]] i lo descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del farao Donen, de la I dinastia, entorn de l'any 3000 | + | El papir més antic conegut es en [[blanc]] i lo descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del farao Donen, de la I dinastia, entorn de l'any 3000 a. C., dins de la [[necropòlis]] de [[Saqqara]]. |
| − | Gracies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'[[Edat Antiga]], sobretot de l'[[Egipte | + | Gracies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'[[Edat Antiga]], sobretot de l'[[antic Egipte]], i també de texts biblics. |
| − | |||
== Classificacio del papir == | == Classificacio del papir == | ||
| + | Papir Egipciac | ||
| − | |||
En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar: | En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar: | ||
| − | Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de | + | Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de Westcar |
| − | Pel lloc d'orige: | + | Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri |
| − | Pel lloc a on se conserva: | + | Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí |
Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. | Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. | ||
| Llínea 29: | Llínea 28: | ||
* Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats. | * Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats. | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Papyri}} | ||
| + | * {{DGLV|Papir}} | ||
| − | + | [[Categoria:Papereria]] | |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Antic Egipte]] |
Revisió de 14:10 2 abr 2015
El papir és una planta aquatica comú dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en Egipte. És un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papir.
El papir com apoyo d'escritura
Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades després un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme grec ΠΆΠΥΡΟΣ = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despres d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de fusta. El papir més antic conegut es en blanc i lo descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del farao Donen, de la I dinastia, entorn de l'any 3000 a. C., dins de la necropòlis de Saqqara. Gracies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'Edat Antiga, sobretot de l'antic Egipte, i també de texts biblics.
Classificacio del papir
Papir Egipciac
En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar: Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de Westcar Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí
Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell:
- Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com paper d'embolicar.
- Taeneótics: els de malalta calitat.
- Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants.
- Anfiteátrics: els de mija calitat.
- Fanians: els de bona calitat.
- Livis: els de molt bona calitat.
- Augustics: els d'alta calitat.
- Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Papir.
«Papir». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).