Diferència entre les revisions de "Paritat de poder adquisitiu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'paisos' a 'països')
(Text reemplaça - '{{llistaref}}' a '{{Reflist}}')
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
== Referèncias ==
 
== Referèncias ==
{{llistaref}}
+
{{Reflist}}
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 12:56 26 maig 2021

La paritat del poder adquisitiu (PPA) és la suma final de cantitats de bens i servicis produïts en un país, al valor monetari d'un país de referència.

Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 Fondo Monetari Internacional.
Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).
Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en 2003. L'economia d'els Estats Units s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.

Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de l'escola monetariste de l'Universitat de Salamanca en el sigle XVI,[1] i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel Fondo Monetari Internacional a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia.

Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents països és necessari homogeneisar l'informació, ya que cada país medix el seu producte en la seua moneda local; per a això s'ha de traduir el seu PIB a una moneda comú, a través dels tipos de canvi. La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal per càpita, ya que pren en conte les variacions de preus. Este indicador elimina la ilusió monetària lligada a la variació dels tipos de canvi, de tal manera que una apreciació o depreciació d'una moneda no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus salaris i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions.

Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de països per PBI (Nominal i PPP) el valor d'Estats Units és idèntic.

Vore també

Referèncias

  1. Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 (online)

Bibliografia