Edició de «Parlamentarisme»

El '''Parlamentarisme''', també conegut com a '''sistema parlamentari''' o '''democràcia parlamentària''', és un sistema de govern en el que l'elecció del [[govern]] ([[poder eixecutiu]]) emana del [[parlament]] ([[poder llegislatiu]]) i és responsable políticament davant este. Modernament els sistemes parlamentaris són en la seua majoria ben [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], o ben  [[república parlamentària|repúbliques parlamentàries]]. En els sistemes parlamentaris el [[cap d'estat]] és normalment distint del [[cap de govern]]. 


==Característiques==

*Una única llegitimitat directa de la [[sobirania]] (parlament).<ref name=icps/WP/184>{{cita publicación|apellidos1=Martínez|nombre1=Rafael|apellidos2=Garrido|nombre2=Antonio|título=Sistemas mixtos de gobierno de tendència presidencial|publicación=Working Papers|fecha=2000|número=184|url=http://www.icps.cat/archivos/WorkingPapers/WP_I_184.pdf|fechaacceso=27 de marzo de 2015|editorial=Institut de Ciències Polítiques i Socials|ubicación=Barcelona|idioma=español|issn=1133-8962}}</ref>
*un govern pluripersonal i colegiat elegit pel Parlament format en el cap de govern al front.<ref name=icps/WP/184 />
*l'existència de mecanismes recíprocs de control entre el [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu]] (dissolució de l'Assamblea i censura al govern com a màxims exponents).<ref name=icps/WP/184 />

=== Dos models de parlamentarisme ===
En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el '''model anglés''' sorgix abans dels [[moviment obrer|moviments obrers]] i és una conquista de la [[burguesia]] front al [[absolutisme]] i al [[feudalisme]], per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el '''model continental''', la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels [[socialisme|grups socialistes]] i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.

== Ventages i inconvenients del parlamentarisme ==

Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[presidencialisme|presidencialiste]]. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients.

* Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari:

# '''Major representació del conjunt social''' en la mesura que les decisions deuen consensuar-se en moltes ocasions entre distintes faccions polítiques representades en el [[Parlament]].
# '''Millor capacitat de resposta front a una crisis de govern '''en la mesura que pot canviar el [[poder eixecutiu]] adoptant la [[moció de censura]].
# '''Major consens en les decisions''' es considera més la participació i el [[treball en equip]].

* S'enfronten com a desventages front al [[Presidencialisme]]:

# '''[[Separació de poders]] atenuada''' entre el [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]].<*ref>Este desenroll podria estar en el seu lloc en Itàlia des de 2014: 
{{it}} D.Argondizzo-G.Buonomo, [https://www.academia.edu/12108137/procedura_legislativa_dalla_costituente_alla_sentenza_besostri_coautore_d._argondizzo_ {{lang|it| '' Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur''}},  in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9].</ref>
# '''Excessiva vinculació del [[poder eixecutiu]] en el [[partit polític]] majoritari en el [[Parlament]], podent derivar en [[partitocracia]].
# La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]].'''

Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]].

[[Categoria:Conceptes lliberals]]
[[Categoria:Formes de govern]]
[[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]]