Edició de «Pascual Cervera i Topete»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | ||
− | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en | + | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en 1888, i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En 1891 fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa. |
− | Entre el | + | Entre el 14 de decembre de [[1892]] i el 23 de març de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En agost de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]]. |
De nou Cervera és nomenat per a un lloc en La Carraca, en este cas de comandant general de l'Atarassana com contralmirant en maig de [[1896]] a les órdens de José de Carranza, capità general del Departament Marítim de Càdis. | De nou Cervera és nomenat per a un lloc en La Carraca, en este cas de comandant general de l'Atarassana com contralmirant en maig de [[1896]] a les órdens de José de Carranza, capità general del Departament Marítim de Càdis. |