22 959
edicions
Canvis
sense resum d'edició
De nou Cervera és nomenat per a un lloc en La Carraca, en este cas de comandant general de l'Atarassana com contralmirant en maig de [[1896]] a les órdens de José de Carranza, capità general del Departament Marítim de Càdis.
De nou Cervera és nomenat per a un lloc en La Carraca, en este cas de comandant general de l'Atarassana com contralmirant en maig de [[1896]] a les órdens de José de Carranza, capità general del Departament Marítim de Càdis.
Contava en una llarga experiència en càrrecs militars navals i, va permanéixer com a cap de l'Esquadra d'Operacions de les Antilles en esclatar la guerra hispà-nortamericana en [[1898]] pese a la seua nula moral de combat com va escriure en prou ocasions al titular del Ministeri de Marina: «si hagueren segut unes atres les circumstàncies, hauria demanat el meu passe a la Reserva, com ho demanaré (si Deu em trau en vida d'esta) el dia en que haja passat el perill. Encara ho demanaria hui, sense importar-se'm una bleda que em tacharen de covart, si eixe pas meu no produïra en l'Esquadra el deplorable efecte d'una deserció del seu Almirant al front de l'enemic.» Carta de Pascual Cervera i Topete al Excm. Sr. D. Segismundo Bermejo, des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898.
Contava en una llarga experiència en càrrecs militars navals i, va permanéixer com a cap de l'Esquadra d'Operacions de les Antilles en esclatar la guerra hispà-nortamericana en [[1898]] pese a la seua nula moral de combat com va escriure en prou ocasions al titular del Ministeri de Marina: «si hagueren segut unes atres les circumstàncies, hauria demanat el meu passe a la Reserva, com ho demanaré (si Deu em trau en vida d'esta) el dia en que haja passat el perill. Encara ho demanaria hui, sense importar-se'm una bleda que em tacharen de covart, si eixe pas meu no produïra en l'Esquadra el deplorable efecte d'una deserció del seu Almirant al front de l'enemic.» Carta de Pascual Cervera i Topete al Excm. Sr. D. Segismundo Bermejo, des de Sant Vicent de [[Cap Vert]] el 22/04/1898.
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. [[Segismundo Bermejo]], des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a [[Puerto Rico]] i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de [[Santiago de Cuba]], va presentar batalla a la flota de l'almirant [[William Thomas Sampson|Sampson]], superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
(Secció per completar)
(Secció per completar)