Paterna
Paterna, municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, està situat al nort-oest de la comarca de L'Horta Nort a 5 quilómetros al nortoest de la capital, Valéncia, i en la ribera esquerra del riu Túria. La seua població en l'any 2022 era de 71.880 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
El seu clima és clima mediterràneu àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, Terramelar, Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.
Història[editar | editar còdic]
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els ibers, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
La documentació relativa a l'arribada dels romans es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per lo que es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana.
En febrer de l'any 2009 l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els sigles I i III, que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[1]
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica del rei Jaume I d'Aragó en terres paterneres. Segons el Llibre del Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els sigles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el sigle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Sogorp.
L'expulsió dels moriscs va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el Antic Règim, la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en 1769 es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per paludisme. En el sigle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües (1866), es construïx una nova seu per a l'ajuntament (1881) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de 1888), formant part de la llínea Valéncia-Llíria, que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en chalets i vivendes per a la burguesia de Valéncia, i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el sigle XX, va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Enrique Bargues López | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Francisco Romero Valls (1995-1997) Moció de Censura
Francisco Borruey Palacios (1997-1999) |
PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Lorenzo Agustí Pons | PP |
| 2011 - 2015 | Lorenzo Agustí Pons (2011-2014) Condenat per prevaricació
Elena Martínez Guillem (2014-2015) |
PP |
| 2015 - 2019 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE |
| 2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Paterna tenia al voltant de 3.505 habitants en l'any 1900. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En decembre de l'any 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | |||||||||
| 3.509 | 3.781 | 5.042 | 6.353 | 10.008 | 11.724 | 16.951 | 22.944 | 34.425 | 42.855 | 47.498 | |||||||||
| 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2018 | 2022 | ||||||||||||||
| 54.560 | 57.343 | 59.043 | 61.941 | 69.156 | 71.880 | ||||||||||||||
Estadística demogràfica 2004[editar | editar còdic]
- Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
- Variació població 2000-2004: 7,7%
| Lloc | Total | % |
|---|---|---|
| Europa | 965 | 44,8 |
| Àfrica | 414 | 19,2 |
| Amèrica | 663 | 30,8 |
| Àsia | 108 | 5,0 |
| Oceania | 3 | 0,1 |
| Total | 2.153 | 4,6 |
| Nucli | Hòmens | Dones | Total |
|---|---|---|---|
| Núcleu Urbà | 17.965 | 17.983 | 35.948 |
| La Canyada | 5.316 | 5.179 | 10.495 |
| La Coma | 2.758 | 2.816 | 5.574 |
| Valterna | 1.591 | 1.509 | 3.100 |
| Terramelar | 1.307 | 1.358 | 2.665 |
| Creu de Gràcia | 58 | 66 | 124 |
| Total | 28.995 | 28.911 | 57.906 |
Economia[editar | editar còdic]
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...
Estadística econòmica 2004[editar | editar còdic]
- Nivell econòmic: 7
- Oficines bancàries: 37
- Activitats industrials: 1.101
- Supermercats: 15
- Centres comercials: 2
- Índex industrial: 223
- Índex comercial: 144
Principals vies de comunicació[editar | editar còdic]
- Autopista A-7 que comunica l'eix mediterràneu
- Autovia A-3 que comunica en Madrit
- Autovia V-30 que comunica en el Port de Valéncia
- CV-35 que es dirigix a l'interior de la província de Valéncia (Autovia Valéncia - Llíria - Ademús)
- Aeroport de Valéncia en Manises (Valéncia)
Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de MetroValencia, en els noms de:
- La Vallesa
- La Canyada
- Font del Picher
- Santa Rita
- Paterna
- Campament
- TVV
- Lloma Llarga-Terramelar
- Santa Gema
- Tomàs i Valent
- La Coma
- Mas del Rosari
Ceràmica de Paterna[editar | editar còdic]
En l'Edat Mija i el Renaiximent, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterràneu. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el Museu Arqueològic Nacional (Madrit) i en atres de Valéncia, Barcelona, Paris, Londres o Nova York.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: paella, arrossos i verdures, destaca el cachap: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
Festes[editar | editar còdic]
Agost: Festes Majors en desfilades de Moros i Cristians i la Cordà.
La Cordà de Paterna[editar | editar còdic]
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.
Fets rellevants[editar | editar còdic]
- El 5 de setembre de 1909, Joan Oliver, dit com "el volaoret", va despegar en un aeroplà de 200 quilos en els terrenys militars de Paterna (Valéncia), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les pessetes.[1]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Paterna
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [2]
- INE. Població de Paterna
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paterna.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |