Pedagogia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:10 24 jun 2020 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' només ' a ' a soles ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La pedagogia és l'art de transmetre. Per a ensenyar alguna cosa cal saber aplegar a la persona que vol deprendre. En açò consistix la pedagogia, en buscar una i mils de tècniques o métodos per a complir els objectius.

Educar no és senzill. Creure i confiar en les possibilitats de l'alumne pot semblar una àrdua llabor també. Pero quan el mestre sent la seua vocació, conseguix vore la part bella del seu alumne, i ha de bucejar be en el seu interior fins a trobar la llavor que alberga en el seu cor en la que es troba la verdadera naturalea del ser humà, aquella que està desijosa per donar i rebre.

Educar no és a soles obtindre coneiximents acadèmics o curriculars, necessaris tot siga dit per al transitar diàriament en la nostra societat. Pero no oblidem que educar és sentir.

La millor manera d'ensenyar als chiquets, és a través del joc induït per un adult i encobrint mils d'ensenyances adequades per a la seua maduració. Un adult marca pautes, dona instruccions, i ha de saber posar-se en el seu lloc per a que se li respecte, pero si és molt autoritari com si és molt permissiu o sobre protector, fracassarà en la transmissió de les seues ensenyances. Trobar un terme mig no sempre és fàcil.

Escoltar la veu del que vol deprendre, és un pas decisiu per a un mestre. En humiltat, un pedagoc entén que tot procés d'aprenentage ve acompanyat d'uns coneiximents que van i tornen; en eixe procés tots deprenen perque l'educació sempre està en moviment, és canviant.

Saber adaptar-se a les noves generacions, a la diversitat de cultures, a les diferents personalitats, etc, són algunes de les funcions en les que bregarà el pedagoc. Pero insistixc, els resultats òptims solament s'obtindran quan es valore el ritme de cada alumne i se li ajude a comprendre que una persona no és un almagasén de recollida d'informació, sino que una persona té la capacitat de memorisar i ampliar els seus dogmes pero també ha de formar-se i complementar-se com a individu, emocionant-se, sentint alegria, pena, glòria, dolor, fracàs... i acceptant que en la sendera que camine a lo llarc de la seua vida, es trobarà en situacions i atres persones que seran noves experiències per a ell/ella.

La pedagogia ensenya a deprendre a viure. Ensenya a descobrir la nostra fortalea interior i encaminar-la al respecte cap a lo demés i principalment, al respecte cap a un mateixa.

El pedagoc ensenya a elevar l'autoestima de la persona; a creure en nosatres mateixos. Si un pedagoc conseguix comprovar els èxits i felicitat d'alguns dels seus alumnes (que va tindre de menuts i ya són majors), i seguix d'alguna manera en les seues vides (o no), i cerciora eixos guanys, llavors el pedagoc va fer un bon treball.

Cada dia tot lo món utilisa la pedagogia. És vital que es reconega la rellevància del bon fer de la pedagogia i l'esforç de moltes persones que treballen en una verdadera vocació.]