Diferència entre les revisions de "Pedro Barrantes"
m |
|||
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Pedro Barrantes''' ([[Valéncia]], [[1850]] - [[Madrit]], [[1912]]) escritor i periodiste [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la [[bohèmia]]. | + | '''Pedro Barrantes''' ([[Valéncia]], [[1850]] - † [[Madrit]], [[1912]]) escritor i periodiste [[Comunitat Valenciana|valencià]] de la [[bohèmia]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
===Catòlic=== | ===Catòlic=== | ||
− | Cap a [[1895]] va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'[[ | + | Cap a [[1895]] va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'[[Iglésia Catòlica]], passant a colaborar en [[1897]] en ''El Moviment Catòlic'' i ''La Ilustració Catòlica''; a esta etapa correspon el seu llibre poètic ''Terra i cel'', [[1896]]. Va publicar versos, contes i artículs en ''Vida Galant'' ([[1899]] a [[1901]]), dirigida pel seu amic Zamacois, en ''Ploma i Llapis'', ''[[Barcelona]] Còmica'', ''[[Madrit]] Còmic'', ''La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana'' etcétera. |
===Modernista=== | ===Modernista=== | ||
− | Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' ([[1906]]), va escriure uns famosos versos a un assessí | + | Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' ([[1906]]), va escriure uns famosos versos a un assessí nomenat Muñoz que estava pres en la presó de [[Sevilla]]: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de [[Pio Baroja]], este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un [[valencià]]", puix Baroja, com [[Julio Cejador]], ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella". |
== Obres == | == Obres == | ||
=== Lírica === | === Lírica === | ||
− | *''Delirium tremens: (poesies)'' [[Madrit]], [[1890]] (Celestino Apaolaza) molt reimprés | + | *''Delirium tremens: (poesies)'' [[Madrit]], [[1890]] (Celestino Apaolaza) molt reimprés despuix, per eixemple [[Madrit]]: Pueyo, [[1910]]) |
*''Anatemes'', ([[Valéncia]], [[1892]]). | *''Anatemes'', ([[Valéncia]], [[1892]]). | ||
*En Severiano Nicoláu, ''Déu: cant'' [[Valéncia]], [[1888]] (Imprenta Casa de Beneficència) | *En Severiano Nicoláu, ''Déu: cant'' [[Valéncia]], [[1888]] (Imprenta Casa de Beneficència) | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
*''Terra i cel'', [[Madrit]]: L'Adalil, [[1896]] (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, [[1897]]. | *''Terra i cel'', [[Madrit]]: L'Adalil, [[1896]] (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, [[1897]]. | ||
=== atres === | === atres === | ||
− | *''Weyler...'' [[Madrit]], [[1899]] (Imp. D'Antonio marzo) | + | * ''Weyler...'' [[Madrit]], [[1899]] (Imp. D'Antonio marzo) |
− | *''El Pare Sanz'' [[Madrit]], [[1899]] (Antonio marzo) | + | * ''El Pare Sanz'' [[Madrit]], [[1899]] (Antonio marzo) |
− | *''Polavieja'' [[Madrit]], [[1899]] (Imp. de A. Marzo) | + | * ''Polavieja'' [[Madrit]], [[1899]] (Imp. de A. Marzo) |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Barreiro, Javier ; “Extrarradios del 98. La poesía atrabiliaria del leonés Pedro Barrantes: del canto bíblico a la blasfemia”, ''Literatura modernista y tiempo del 98. Actas del Congreso Internacional. Lugo, noviembre de 1998'', ed. Javier Serrano Alonso, Ana Chouciño Fernández, Luis Miguel Fernández, Amparo de Juan Bolufer, Cristina Patiño Eirín y [[Claudio Rodríguez Fer]], Universidad de Santiago de Compostela, Publicacións, 2000, pp. 377-392 | ||
+ | * de Prada, Juan Manuel; "Pedro Barrantes, delirante y tremendón", ''Clarín: Revista de nueva lliteratura'', año nº 3, nº 16, 1998, pp. 48-55 | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | *Allen W. Philips, ''En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras''. Madrid: Celeste ediciones, 1999 | + | * Allen W. Philips, ''En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras''. Madrid: Celeste ediciones, 1999 |
− | * | + | * Barreiro, Javier; ''Cruces de bohemia: Vidal y Planas, Noel, Retana, Gálvez, Dicenta y Barrantes''. Zaragoza: UnaLuna, 2001 |
− | * | + | * de Prada, Juan Manuel: ''Desgarrados y excéntricos'', Barcelona: Seix Barral, 2001 |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Periodistes]] | ||
[[Categoria:Periodistes valencians]] | [[Categoria:Periodistes valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] |
Última revisió del 08:03 24 gin 2024
Pedro Barrantes (Valéncia, 1850 - † Madrit, 1912) escritor i periodiste valencià de la bohèmia.
Biografia[editar | editar còdic]
Valencià per a uns, lleonés per a atres, amic de l'escritor Eduardo Zamacois, qui en el seu llibre de memòries Anys de misèria i de rialla va deixar un grapat d'anècdotes del poeta.
Anticlerical[editar | editar còdic]
Va portar una joventut bohèmia i descreguda, durant la qual va colaborar en la famosa revista anticlerical, dirigida per Ramón Chíes, Les Dominicals del Lliure Pensament. Va patir processos i presons pels seus violents i ingeniosos artículs contra la religió, la monarquia i les institucions socials de govern i justícia; no sempre els escrivia ell, ya que treballava per un dur diari com "home de palla" del periòdic El País, firmant artículs que ningú volia assumir i fent-se responsable d'aquells perillosos i denunciats. En un dels seus empresonaments fon durament torturat i, dau per mort, depositat en un carro en atres cadàvers. Va despertar en la fosa comuna, abans de ser soterrat, i va conseguir salvar-se.
Catòlic[editar | editar còdic]
Cap a 1895 va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'Iglésia Catòlica, passant a colaborar en 1897 en El Moviment Catòlic i La Ilustració Catòlica; a esta etapa correspon el seu llibre poètic Terra i cel, 1896. Va publicar versos, contes i artículs en Vida Galant (1899 a 1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en Ploma i Llapis, Barcelona Còmica, Madrit Còmic, La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana etcétera.
Modernista[editar | editar còdic]
Com a poeta fon un modernista una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, Delirium tremens (1906), va escriure uns famosos versos a un assessí nomenat Muñoz que estava pres en la presó de Sevilla: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de Pio Baroja, este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un valencià", puix Baroja, com Julio Cejador, ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella".
Obres[editar | editar còdic]
Lírica[editar | editar còdic]
- Delirium tremens: (poesies) Madrit, 1890 (Celestino Apaolaza) molt reimprés despuix, per eixemple Madrit: Pueyo, 1910)
- Anatemes, (Valéncia, 1892).
- En Severiano Nicoláu, Déu: cant Valéncia, 1888 (Imprenta Casa de Beneficència)
- El drama del calvari: poema Madrit: Establiment Tipogràfic de P. Nuñez, 1887.
- Terra i cel, Madrit: L'Adalil, 1896 (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, 1897.
atres[editar | editar còdic]
- Weyler... Madrit, 1899 (Imp. D'Antonio marzo)
- El Pare Sanz Madrit, 1899 (Antonio marzo)
- Polavieja Madrit, 1899 (Imp. de A. Marzo)
Referències[editar | editar còdic]
- Barreiro, Javier ; “Extrarradios del 98. La poesía atrabiliaria del leonés Pedro Barrantes: del canto bíblico a la blasfemia”, Literatura modernista y tiempo del 98. Actas del Congreso Internacional. Lugo, noviembre de 1998, ed. Javier Serrano Alonso, Ana Chouciño Fernández, Luis Miguel Fernández, Amparo de Juan Bolufer, Cristina Patiño Eirín y Claudio Rodríguez Fer, Universidad de Santiago de Compostela, Publicacións, 2000, pp. 377-392
- de Prada, Juan Manuel; "Pedro Barrantes, delirante y tremendón", Clarín: Revista de nueva lliteratura, año nº 3, nº 16, 1998, pp. 48-55
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Allen W. Philips, En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras. Madrid: Celeste ediciones, 1999
- Barreiro, Javier; Cruces de bohemia: Vidal y Planas, Noel, Retana, Gálvez, Dicenta y Barrantes. Zaragoza: UnaLuna, 2001
- de Prada, Juan Manuel: Desgarrados y excéntricos, Barcelona: Seix Barral, 2001