Diferència entre les revisions de "Pedro Ocón de Oro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Pedro Ocón de Oro''' (Madrit, 1931 - 27 de juny de 1999) fon el creador i inventor de numerosos passatemps en Castellà|castell...»)
 
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Pedro Ocón de Oro''' ([[Madrit]], [[1931]] - 27 de juny de [[1999]]) fon el creador i inventor de numerosos [[Passatemps|passatemps]] en [[Castellà|castellà]]. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el [[sigle XIX]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Pedro Ocón de Oro
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Periodiste i inventor de passatemps
 +
| data_naix = [[1931]] 
 +
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 27 de juny de [[1999]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Pedro Ocón de Oro''' ([[Madrit]], [[1931]] - † [[27 de juny]] de [[1999]]) fon el creador i inventor de numerosos [[Passatemps|passatemps]] en [[Castellà|castellà]]. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el [[sigle XIX]].
  
 
Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.  
 
Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.  
  
En només 16 anys guanyà un concurs semanal d'[[Encreuat|encreuats]] que patrocinava el diari ''Madrid'', i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.  
+
En a soles 16 anys guanyà un concurs semanal d'[[Encreuat|encreuats]] que patrocinava el diari ''Madrid'', i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.  
  
 
És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.
 
És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.
Llínea 14: Llínea 25:
  
 
* [[Passatemps]]
 
* [[Passatemps]]
* [[Sopa de lletres]]
+
* [[Sopa de lletres (passatemps)]]
 
* [[Jeroglífic (passatemps)]]
 
* [[Jeroglífic (passatemps)]]
  
Llínea 20: Llínea 31:
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Oc%C3%B3n_de_Oro Pedro Ocón de Oro en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Oc%C3%B3n_de_Oro Pedro Ocón de Oro en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]

Última revisió del 17:17 23 dec 2022

Pedro Ocón de Oro
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i inventor de passatemps
Naiximent: 1931
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 27 de juny de 1999
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Pedro Ocón de Oro (Madrit, 1931 - † 27 de juny de 1999) fon el creador i inventor de numerosos passatemps en castellà. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el sigle XIX.

Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.

En a soles 16 anys guanyà un concurs semanal d'encreuats que patrocinava el diari Madrid, i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.

És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.

Les seues creacions es varen publicar en numerosos periòdics espanyols i iberoamericans, aixina com en les quatre publicacions que ell mateixa dirigí: Pasatiempos de Oro (1958), Crucigramas Oconoro (1968), Sopa de letras (1976) i Juegoramas.

Les seues filles Chelo i Paloma han proseguit la seua llabor fins als nostres dies.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]