Edició de «Península Ibèrica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:peninsulaiberica.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]] |
| − | La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest | + | La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest de [[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida a la resta del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus. |
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
| − | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a | + | |
| + | El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref> | ||
[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu: | [[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II a. C.]] que va viure un temps en la península, escriu: | ||
| Llínea 11: | Llínea 12: | ||
{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | {{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}} | ||
| − | [[Apiane]] de [[ | + | [[Apiane]] de [[Alexandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu: |
| − | {{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un | + | {{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un només país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}} |
| − | Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la | + | Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la van denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la van denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat. |
La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc. | La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc. | ||
=== Evolució històrica === | === Evolució històrica === | ||
| − | |||
| − | Més tart, | + | Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic. |
| + | |||
| + | Més tart, després de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó. | ||
| + | |||
| + | Fins a finals del [[s. XVII]], inicis del [[s. XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus. | ||
| − | + | En dificultat els portuguesos es van sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mesura que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la [[Hispània]]. | |
| − | + | Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà. | |
| − | + | ==Geografia== | |
| − | + | Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós. | |
| − | Pel sur, la [[península]] està separada | ||
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]). | ||
| Llínea 36: | Llínea 39: | ||
El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou: | ||
| − | {{cita| | + | {{cita|Iberia... se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}} |
===Topografia=== | ===Topografia=== | ||
| − | + | El seu [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mijana de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en penya-segats al nort, nordest, nord-oest i sud-est, sent més suau la major part del litoral este i sur. | |
==Divisió política de la Península Ibèrica== | ==Divisió política de la Península Ibèrica== | ||
| − | La Península Ibèrica comprén gran part d' | + | La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus. |
{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | {| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" | ||
| Llínea 52: | Llínea 55: | ||
! Capital | ! Capital | ||
|- | |- | ||
| − | | | + | |Espanya <ref>No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref> |
|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | |align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref> | ||
|[[Madrit]] | |[[Madrit]] | ||
|- | |- | ||
| − | | | + | |Portugal <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref> |
|align="right"|10.077.388 | |align="right"|10.077.388 | ||
|align="right"|89.261 | |align="right"|89.261 | ||
|[[Lisboa]] | |[[Lisboa]] | ||
|- | |- | ||
| − | | | + | |Andorra |
|align="right"|81.222 | |align="right"|81.222 | ||
|align="right"|467,76 | |align="right"|467,76 | ||
|[[Andorra la Vella]] | |[[Andorra la Vella]] | ||
|- | |- | ||
| − | | | + | |Gran Bretanya |
|align="right"|27.967 | |align="right"|27.967 | ||
|align="right"|6,50 | |align="right"|6,50 | ||
| Llínea 80: | Llínea 83: | ||
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref> | ||
| − | == | + | == Veja's també == |
*[[Hispània]] | *[[Hispània]] | ||
*[[Llengües iber-romanços]] | *[[Llengües iber-romanços]] | ||
| Llínea 90: | Llínea 93: | ||
{{Traduït de|es|Península_Ibérica}} | {{Traduït de|es|Península_Ibérica}} | ||
| − | == Enllaços externs == | + | ==Enllaços externs== |
| − | + | *[http://opengis.uab.es/wms/iberia/index.Htm Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica.] | |
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Geografia d'Europa]] | [[Categoria:Geografia d'Europa]] | ||
[[Categoria:Geografia d'Espanya]] | [[Categoria:Geografia d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Portugal]] | [[Categoria:Portugal]] | ||