Edició de «Penyó d'Ifach»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | El Penyó d'Ifach, també nomenat '''Penyal d'Ifach''', és un [[Parc Natural]] situat en la població valenciana i alacantina de [[Calp]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el | + | Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el 19 de giner de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Es troba en la comarca de la [[Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]], ubicat en el terme municipal de Calp. Posteriorment, el 2 d'abril de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la | + | El parc està situat en un [[penyó]] aïllat en la costa nort de la província d'Alacant, constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros. Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'[[Espanya]]. Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]]. |
| − | |||
| − | Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del [[Mediterràneu]] i en dies clars és possible divisar l'illa de [[Formentera]], [[Eivissa]] i el cap de [[Santa Pola]]. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 20: | Llínea 15: | ||
Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana. | Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana. | ||
| − | En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el | + | En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la [[margalló|margallonera]], la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el llentiscle, el bayó, la mareselva, l'esparreguera, la ginebrera o el gesmiler. |
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | |||
| − | + | El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falcia]] pàlida. | |
| − | Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, | + | Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colónies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants. Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, els riscs despresos servixen de posader a cormorans i gavines. |
== Accés == | == Accés == | ||
| + | |||
La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar. | La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista [[AP-7]] i la carretera nacional [[N-332]]. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar. | ||
| Llínea 35: | Llínea 30: | ||
* [[Calp]] | * [[Calp]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||