Canvis

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exégeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exégeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

D'orige [[Alemanya|alemany]] estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]).

D'orige [[Alemanya|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder editar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

   

   

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]] en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta tingué tant èxit que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] en [[1546]]. La segona part d'esta obra fon redactada directament en castellà i publicada en [[1550]] en el nom de ''Segunda parte de la crónica general de España''. Es creu que redactà una tercera part inèdita.