22 978
edicions
Canvis
→Biografia
En [[1633]], en ocasió de patir Dénia unes febres contagioses que causaren una catàstrofe en la població, va convéncer als jurats de la ciutat a que feren una solemne festa a la Santíssima Sanc. Predicà durant la missa i, en acabar el Sant Sacrifi, va repartir entre els malalts trossos de pa que havia beneït i, ¡cosa admirable!, tots els que tastaren aquell pa quedaren completament curats.
En [[1633]], en ocasió de patir Dénia unes febres contagioses que causaren una catàstrofe en la població, va convéncer als jurats de la ciutat a que feren una solemne festa a la Santíssima Sanc. Predicà durant la missa i, en acabar el Sant Sacrifi, va repartir entre els malalts trossos de pa que havia beneït i, ¡cosa admirable!, tots els que tastaren aquell pa quedaren completament curats.
Volent erigir un santuari per a l'image de Jesús Pobre que posseïa, elegí com a emplaçament el caseriu de [[Benissa]], en el mateix Mongó. En el primer viage que feu a Madrit donà a conéixer a la Cort el seu proyecte i immediatament contà en l'ajuda de la reina Isabel de Borbó, que li feu entrega de 4.000 reals, i de l'infanta Maria Teresa (futura reina de [[França]]), també de la comtesa de Medellín, que li donà 15.000 reals, i de la marquesa dels Véle i unes atres gran senyores.
Deu concedí al pare Pere el poder de curar malalties en la senyal de la creu i al contacte de la seua saliva. Consten numeroses curacions i uns atres [[Milacre|milacres]]; feu numeroses [[Profecia|profecies]] que es compliren vivint ell, i unes atres despuix de la seua mort; va fer diversos viages en espírit, concretament un a [[Alcalà d'Henares]]; donà vida a un chiquet que havia naixcut mort, i feu que es multiplicaren les hòsties durant una de les seues misses.
Va fallir a la mijanit del dumenge 3 de novembre de 1658, als setantassis anys i quinze dies, en suma quietut i admirable assossec.
Per a que no es moguera una multitut, degut a la seua santetat, fama i popularitat, els seus superiors no anunciaren la seua mort i manaren que no feren senyal les campanes. No obstant, la notícia es va divulgar ràpidament per la ciutat i, ya molt de matí, la gent omplia l'iglésia de Sant Francesc, proclamant-lo tots com a [[sant]]. Els religiosos, tement un atropell per la devoció dels fidels, determinaren enterrar-lo a tota pressa en la sepultura comuna.
Cinc dies despuix de la seua mort, a petició de tota la ciutat, del clero i la noblea, el convent de Sant Francesc li va fer solemnes honres fúnebres, a les que varen assistir el Capítul de la Metropolitana i els jurats en les seues insígnies en representació de la ciutat.
A la nit següent fon tret el cos del venerable de la fossa comuna dels religiosos i, tancat en una arca de fusta, fon depositat en la caseta de la paret de la capella de sant Lluís Bisbe, a on va permanéixer fins al 20 de febrer de [[1839]], quan, exclaustrats els religiosos i ocupat el convent com a quarter, uns soldats varen descobrir la caseta, i en ella l'arca. En aplegar la notícia a Dénia, varen ser comissionats immediatament dos delegats per a que es presentaren en Valéncia i reclamaren el dret de Dénia a posseir les despulles del venerable Pare, cosa que fon concedida en l'acte.
== Frase del Pare Pere ==
== Frase del Pare Pere ==