Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''persona física''' o '''persona natural''' és un [[concepte]] estrictament [[jurídic]], elaborat pels [[Dret romà|juristes romans]] i que es definix diferentment segons cada [[sistema jurídic]]. En alguns casos se pot fer referència a estes com a [[persones]] d'[[existència]] [[visibilitat|visible]], d'existència [[real]], [[Natura|naturals]] o qualsevol [[ser humà]]. | + | La '''persona física''' o '''persona natural''' és un [[concepte]] estrictament [[jurídic]], elaborat pels [[Dret romà|juristes romans]] i que es definix diferentment segons cada [[sistema jurídic]]. En alguns casos se pot fer referència ad estes com a [[persones]] d'[[existència]] [[visibilitat|visible]], d'existència [[real]], [[Natura|naturals]] o qualsevol [[ser humà]]. |
| | | |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
− | Lo seu orige [[etimologia|etimològic]] ve del llatí ''persona'' (genitiu, ''personae''), que era aquella [[màixquera]] ''per sonare'' (és dir, per a fer-se escoltar), que portaven los [[actor]]s de l'[[Antiguetat clàssica|antiguetat]] i que ocultava la seua cara al mateix temps que conseguia fer ressonar la seua [[veu]]. És dir, una [[ficció]] sobre el ser que la portava.
| + | El seu orige [[etimologia|etimològic]] ve del [[llatí]] ''persona'' (genitiu, ''personae''), que era aquella [[màixquera]] ''per sonare'' (és dir, per a fer-se escoltar), que portaven els [[actor]]s de l'[[Antiguetat clàssica|antiguetat]] i que ocultava la seua cara al mateix temps que conseguia fer ressonar la seua [[veu]]. És dir, una [[ficció]] sobre el ser que la portava. |
| | | |
− | Esta consideració ve del [[fet]] de que no tots los [[ésser]]s [[humans]] podien ser considerats persones, com era el cas dels [[esclavitut|esclaus]]. Actualment, les persones [[físiques]] tenen, a soles pel fet d'existir, est [[atribut]] donat per [[dret]], és dir, la [[personalitat]] comporta la titularitat de drets. | + | Esta consideració ve del [[fet]] de que no tots els [[ser]]s [[humans]] podien ser considerats persones, com era el cas dels [[esclavitut|esclaus]]. Actualment, les persones [[físiques]] tenen, a soles pel fet d'existir, est [[atribut]] donat per [[dret]], és dir, la [[personalitat]] comporta la titularitat de drets. |
| | | |
| == Inici de l'existència de la persona física == | | == Inici de l'existència de la persona física == |
| | | |
− | Segons cada sistema jurídic concret, la personalitat pot ser determinada pel [[naiximent]] ([[teoria de la vitalitat]]), o bé el recent naixcut ha de complir una série de requisits afegits ([[teoria de la viabilitat]]). | + | Segons cada sistema jurídic concret, la personalitat pot ser determinada pel [[naiximent]] ([[teoria de la vitalitat]]), o be el recent naixcut ha de complir una série de requisits afegits ([[teoria de la viabilitat]]). |
| | | |
− | Per eixemple, en [[Argentina]], lo [[Còdic Civil]] reconeix la seua existència des del moment de la [[concepció]] i nomena 'persones per nàixer' a les que, una volta concebudes, encara no han naixcut. Si la persona per nàixer mor abans d'estar completament separada del [[cos humà|cos]] de la [[mare]], és considerada com si mai haguera existit. | + | Per eixemple, en [[Argentina]], el [[Còdic Civil]] reconeix la seua existència des del moment de la [[concepció]] i nomena 'persones per nàixer' a les que, una volta concebudes, encara no han naixcut. Si la persona per nàixer mor abans d'estar completament separada del [[cos humà|cos]] de la [[mare]], és considerada com si mai haguera existit. |
| | | |
− | En [[Espanya]], lo Còdic Civil, als artículs 29 i 30, establix un règim que seguix la teoria de la [[viabilitat]], i exigix haver naixcut en forma humana i haver sobrevixcut vintiquatre hores fòra de la mare. D'esta manera, un [[bebé]] que [[mort|mor]] a les poques hores del seu naiximent no es tindria en consideració, per eixemple, en la repartició d'una [[herència]]. | + | En [[Espanya]], el Còdic Civil, en els artículs 29 i 30, establix un règim que seguix la teoria de la [[viabilitat]], i exigix haver naixcut en forma humana i haver sobrevixcut vintiquatre hores fòra de la mare. D'esta manera, un [[bebé]] que [[mort|mor]] a les poques hores del seu naiximent no es tindria en consideració, per eixemple, en la repartició d'una [[herència]]. |
| | | |
− | S'ha de valorar que en dret espanyol los [[fetos]] en l'úter de la mare se nomenen ''nasciturus'', i que gogen d'una protecció jurídica específica, per si naixen finalment que puguen tindre personalitat jurídica plena. Aixina, un chiquet que encara no ha naixcut pot arribar a heretar los bens de son pare, si este muiguera durant la seua gestació. A efectes [[constitució|constitucionals]] sobre la protecció del feto davant la possibilitat de pràctiques [[abort|abortives]], existix una sentència del [[Tribunal Constitucional]] (STC 53/85) que declara al feto com un be jurídicament protegit i exigix la seua protecció, a tots los efectes civils (per la consideració com a persona nos remet a la legislació civil). Per este motiu, encara que un feto no tinga personalitat jurídica pròpia, pot ser objecte d'una protecció específica. | + | S'ha de valorar que en dret espanyol els [[fetos]] en l'úter de la mare es nomenen ''nasciturus'', i que gogen d'una protecció jurídica específica, per si naixen finalment que puguen tindre personalitat jurídica plena. Aixina, un chiquet que encara no ha naixcut pot arribar a heretar els bens de son pare, si este muiguera durant la seua gestació. A efectes [[constitució|constitucionals]] sobre la protecció del feto davant la possibilitat de pràctiques [[abort|abortives]], existix una sentència del [[Tribunal Constitucional]] (STC 53/85) que declara al feto com un be jurídicament protegit i exigix la seua protecció, a tots els efectes civils (per la consideració com a persona nos remet a la legislació civil). Per este motiu, encara que un feto no tinga personalitat jurídica pròpia, pot ser objecte d'una protecció específica. |
| | | |
| == Fi de l'existència de la persona física == | | == Fi de l'existència de la persona física == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | | |
| == Independència del concepte de dret penal == | | == Independència del concepte de dret penal == |
− | La personalitat jurídica té efectes dins l'esfera del [[dret privat]] de la persona jurídica, i per això es regula, generalment, al corresponent còdic civil. Pero lo tractament de la persona al [[dret penal]] és independent. | + | La personalitat jurídica té efectes dins l'esfera del [[dret privat]] de la persona jurídica, i per això es regula, generalment, al corresponent còdic civil. Pero el tractament de la persona en el [[dret penal]] és independent. |
| | | |
− | Per això, en Espanya, encara que fins a les 24 hores un bebé no és considerat persona, segons lo còdic civil, un [[homicidi]] es considera com a tal només que el bebé haja naixcut. Si no haguera naixcut, se consideraria un possible [[delicte]] d'abort, pero mai d'homicidi. | + | Per això, en Espanya, encara que fins a les 24 hores un bebé no és considerat persona, segons el còdic civil, un [[homicidi]] es considera com a tal només que el bebé haja naixcut. Si no haguera naixcut, se consideraria un possible [[delicte]] d'abort, pero mai d'homicidi. |
| | | |
− | Com a conseqüència, se poden donar casos a on una persona humana és persona des del punt de vista penal pero no civil, si només ha naixcut unes hores abans. Lo seu homicidi o [[assessinat]] comportaria conseqüències penals, pero no civils, com l'exclusió d'herència, per eixemple. | + | Com a conseqüència, se poden donar casos a on una persona humana és persona des del punt de vista penal pero no civil, si només ha naixcut unes hores abans. El seu homicidi o [[assessinat]] comportaria conseqüències penals, pero no civils, com l'exclusió d'herència, per eixemple. |
| | | |
| == Relació entre el concepte de persona física i els drets humans == | | == Relació entre el concepte de persona física i els drets humans == |
| | | |
− | Los drets de la personalitat pertanyien inicialment al camp del [[dret civil]], ausades, lo [[Còdci de Napoleó]] que serví de model per a molts atres no va desenrollar esta categoria essencial de drets.
| + | Els drets de la personalitat pertanyien inicialment al camp del [[dret civil]], ausades, el [[Còdic de Napoleó]] que serví de model per a molts atres no va desenrollar esta categoria essencial de drets. |
| | | |
− | Los drets de la persona física han conseguit lo seu reconeiximent gràcies a documents tals com la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de l'[[ONU]] i posteriorment en la seua inclusió com a [[dret positiu]] en les diferents constitucions, lo que ha impulsat lo seu respecte pels poders públics.
| + | Els drets de la persona física han conseguit el seu reconeiximent gràcies a documents tals com la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de la [[ONU]] i posteriorment en la seua inclusió com a [[dret positiu]] en les diferents constitucions, lo que ha impulsat el seu respecte pels poders públics. |
| | | |
− | En lo cas del dret espanyol lo més ampli catàlec dels mateixos se troben en lo Títul Primer de la [[Constitució Espanyola]] i, especialment, en lo seu ''artícul 10'': "la dignitat de la persona, los drets individuals que li són inherents, lo lliure desenrollament de la personalitat, lo respecte a la Llei i als drets de la resta són lo fonament de l'orde polític i de la pau social". | + | En el cas del dret espanyol el més ampli catàlec dels mateixos se troben en el Títul Primer de la [[Constitució Espanyola]] i, especialment, en el seu ''artícul 10'': "la dignitat de la persona, els drets individuals que li són inherents, el lliure desenroll de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels demés són el fonament de l'orde polític i de la pau social". |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | | |
| {{ORDENA:Persona Fisica}} | | {{ORDENA:Persona Fisica}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Societat]] |
| [[Categoria:Personalitat i capacitat]] | | [[Categoria:Personalitat i capacitat]] |
| [[Categoria:Fiscalitat]] | | [[Categoria:Fiscalitat]] |