Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  20:22 29 jun 2022
Text reemplaça - 'camperols' a 'llauradors'
Llínea 62: Llínea 62:     
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
 
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
El colp que rebé la població afectada per la Pesta Negra fon considerable: es generalisà l'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels llauradors dels núcleus urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrdua dels cultius i la seua substitució per la ganaderia (en Castella la famosa ovella merina) arruïnà a molts campessins; es produïren revoltes campesines contra l'opressió feudal (les remences catalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesos que assaltaren Londres el 1381...). En Catalunya es perdé un terç de la població.[2]
+
El colp que rebé la població afectada per la Pesta Negra fon considerable: es generalisà l'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels llauradors dels núcleus urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrdua dels cultius i la seua substitució per la ganaderia (en Castella la famosa ovella merina) arruïnà a molts campessins; es produïren revoltes campesines contra l'opressió feudal (les remences catalanes, la "jacquerie" francesa, els llauradors anglesos que assaltaren Londres el 1381...). En Catalunya es perdé un terç de la població.[2]
 
Les conseqüències polítiques tingueren igualmentun abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronades caigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar uns quants eixemples, del rei Alfons XI de Castella (mort quan sitiava Gibraltar en l'any 1350), la princesa Joana de Plantagenet (filla d'Enric III d'Anglaterra que anava a casar-se en l'hereu de Castella,futur Pere I el Cruel), Elionorde Portugal (reina d'Aragó,segona esposa de Pere III el Cerimoniós que morí l'any 1348a la ciutat de Valéncia al'any de casada), el teòlec anglés Thomas Bradwardine (gran matemàtic i professor, arquebisbede Canterbury) o l'any 1270 el rei Lluís IX de França (que sitiava Tunis durant la darrera de les croades).  
 
Les conseqüències polítiques tingueren igualmentun abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronades caigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar uns quants eixemples, del rei Alfons XI de Castella (mort quan sitiava Gibraltar en l'any 1350), la princesa Joana de Plantagenet (filla d'Enric III d'Anglaterra que anava a casar-se en l'hereu de Castella,futur Pere I el Cruel), Elionorde Portugal (reina d'Aragó,segona esposa de Pere III el Cerimoniós que morí l'any 1348a la ciutat de Valéncia al'any de casada), el teòlec anglés Thomas Bradwardine (gran matemàtic i professor, arquebisbede Canterbury) o l'any 1270 el rei Lluís IX de França (que sitiava Tunis durant la darrera de les croades).  
 
La fuga de nobles i burguesos en possibilitats defugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castell son podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, per eixemple, al Decameró de Boccaccio)també fon un fet comú. El Papa Climent VI es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu mege personal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre–quasi tapiada- fins que passara l'epidèmia. A pesar d'esta cautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que els cadàvers dels difunts foren llançats al Roine, fins que tornaren a emergir a l'altura de [[Niça]] i [[Marsella]], a on encara varen fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.  
 
La fuga de nobles i burguesos en possibilitats defugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castell son podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, per eixemple, al Decameró de Boccaccio)també fon un fet comú. El Papa Climent VI es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu mege personal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre–quasi tapiada- fins que passara l'epidèmia. A pesar d'esta cautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que els cadàvers dels difunts foren llançats al Roine, fins que tornaren a emergir a l'altura de [[Niça]] i [[Marsella]], a on encara varen fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.  

Menú de navegació