Canvis

'''Petrés''' és un [[municipi]] de la comarca de [[El Camp de Morvedre]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]), en [[Espanya]].

'''Petrés''' és un [[municipi]] de la comarca de [[El Camp de Morvedre]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]), en [[Espanya]].

Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'[[edat mija]] i [[Edat moderna|moderna]] ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'[[edat mija]] i [[Edat moderna|moderna]] ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'[[Horta de Valéncia|horta]] i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], camamirla, [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[pi]]s.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'[[Horta de Valéncia|horta]] i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], [[camamirla]], [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[Pi (arbre)|pins]].

Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].

Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix ad este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].

===Localitats limítrofs===

===Localitats limítrofs===

==Història==

==Història==

 

Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una [[alqueria]] de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any [[1612]]. En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una [[alqueria]] de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any [[1612]]. En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

==Monuments==

==Monuments==

===Monuments religiosos===

===Monuments religiosos===

[[File:Ermita de Sant Domènec de Petrés 04.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Domènec]]

[[File:Ermita de Sant Domènec de Petrés 04.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Doménec]]

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en l'any [[1435]], acabant-se en [[1588]], sent reconstruït en el [[sigle XVIII]]. La capella de la Comunió fon edificada entre els anys [[1800]] i [[1803]] i té pintures al fresc de [[Joaquim Oliet]] beneïdes en l'any [[1818]].

*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en l'any [[1435]], acabant-se en [[1588]], sent reconstruït en el [[sigle XVIII]]. La capella de la Comunió fon edificada entre els anys [[1800]] i [[1803]] i té pintures al fresc d'[[Joaquim Oliet Cruella|Oliet]] beneïdes en l'any [[1818]].

*'''L'ermita'''. fon construïda en l'any [[1725]] i està dedicada a Sant Domenec.

*'''L'ermita'''. Fon construïda en l'any [[1725]] i està dedicada a Sant Doménec.

===Monuments civils===

===Monuments civils===

==Persones célebres naixcudes en esta localitat==

==Persones célebres naixcudes en esta localitat==

*[[Domingo de Petrés]]: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en [[Colòmbia]] com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la [[catedral Primada de Bogotà]], que s'alça en la plaça Major de la capital de [[Colòmbia]] i quina construcció va finalisà a principis del [[sigle XIX]].

*[[Domingo de Petrés]]: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en [[Colòmbia]] com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la [[catedral Primada de Bogotà]], que s'alça en la plaça Major de la capital de [[Colòmbia]] i quina construcció finalisà a principis del [[sigle XIX]].

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==