Diferència entre les revisions de "Piano"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
== Tipos ==
 
== Tipos ==
 
+
[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg|thumb|200px|Piano Girafa]]
 
*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
 
*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
  

Última revisió del 12:00 24 maig 2022

Piano

El piano és un instrument musical compost d'una série de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.

El seu primer nom fon piano forte degut als seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )

Característiques[editar | editar còdic]

Pedals d'un piano

El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.

El piano consta de tres parts principals:

1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.

2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de fusta encoixinada, accionats per la pressió dels dits sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.

3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.

Tipos[editar | editar còdic]

Piano Girafa
  • Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.
  • Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical.
  • Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.
  • Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
  • Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del sigle XVIII, son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.
  • Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada.
  • Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del sigle XIX, quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.

El piano modern[editar | editar còdic]

Són pianos dissenyats i construïts des de l'última década del sigle passat. Hi ha dos grans grups:

Pianos Verticals[editar | editar còdic]

Piano vertical

Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:

  • Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
  • Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.
  • Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.
  • Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada.

Pianos de Coa[editar | editar còdic]

Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:

Piano de Coa
  • Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
  • Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
  • Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc.
  • Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc.
  • Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc.

Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu número o cantitat de notes o tecles.

  • Pianos de 85 Notes
  • Pianos de 88 Notes

Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del sigle XX tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del sigle XIX.

Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.

Enllaços externs[editar | editar còdic]