Diferència entre les revisions de "Piano"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
+
[[Image:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|250px|Piano]]
El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = Suau; forte = fort, en italia )
+
El '''piano''' és un instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
  
 +
El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )
  
== Caracteristiques ==
+
== Característiques ==
  
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, es també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.
+
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.
  
 
El piano consta de tres parts principals:
 
El piano consta de tres parts principals:
Llínea 14: Llínea 15:
  
 
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.
 
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.
 
  
 
== Tipos ==
 
== Tipos ==
Llínea 25: Llínea 25:
 
Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada.
 
Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada.
 
Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
 
Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
 
  
 
== El Piano Modern ==
 
== El Piano Modern ==

Revisió de 20:28 13 ago 2014

Piano

El piano és un instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.

El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )

Característiques

El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.

El piano consta de tres parts principals:

1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actüen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.

2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de fusta encoixinada, accionats per la pressió dels dits sobre les tecles. Els macillos efectüen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.

3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.

Tipos

Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. Mini Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix. Piano en Pedalero: piano equipat en un pedalero. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos cuya caixa és un rectangul horisontal. Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del segle XIX, cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.

El Piano Modern

Són pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat. Hi ha dos grans grup: Pianos verticals – Pianos de coa.

Pianos Verticals

Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:

  • Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
  • Vertical d'Estudie. De 110 a 139 Cm d'alçada.
  • Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada.
  • Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada.

Pianos de Coa

Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics:

  • Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
  • Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
  • Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc.
  • Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc.
  • Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc.

Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles.

  • Pianos de 85 Notes
  • Pianos de 88 Notes

Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX.

Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.