Edició de «Picassent»

{{Infobox pobles 
|image_país = [[File:Localització de Picassent respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província =  [[File:Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud.png    |170px]]
|nom = Picassent
|image_escut = [[File:Escut de Picassent.svg|75px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]] 
|superfície = 85,78 km²
|coor = 39°21′44″N 0°27′40″O 
|altitut = 50 msnm
|població = 21.761 hab. (2022)
|densitat = 253,68 hab./km²
|gentilici = Picassenter/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46220
|festes = 10 de juliol i 8 de setembre 
|alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) 
|web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent]
|notes = 
}}
[[File:Ermitadepicassent.jpg|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]]
'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

== Geografia ==
Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]]. Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]], el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.

En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].

== Història ==
En el seu terme municipal hi han rests de l'[[edat de bronze]] (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'[[Antiga Roma|época romana]] (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una [[Torre d'Espioca|torre]] de l'época islàmica, foren en el seu orige [[alqueria|alqueries]] musulmans. En l'any [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

== Administació ==
{{Alcaldes_Espanya
  |  Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita
  |  Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_2= Francisco López Campos
  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura
Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991
  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
[[EUPV]]
  |  Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny
  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara 
  |  Partit_5 =[[PPCV]] 
  |  Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara
  |  Partit_6 =[[PPCV]]
  |  Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_7 =[[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_9 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_9 =[[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_10 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_10 =[[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_11 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_11 =[[PSPV-PSOE]]
  |  Alcalde_12 =María Concepción García Ferrer 
  |  Partit_12 =[[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-

! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761
|}
</center>

== Economia ==
Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[sigle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]].

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

== Monuments ==
[[Archiu:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|240px|miniaturadeimagen|[[Torre Espioca]], en Picassent]]
* Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. 
 
* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]].
 
* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més.

== Plats típics ==
La [[pilota dolça|''pilota dolça'']] postre típic de la població de Picassent i [[Alcàsser]]. Els ingredients son: [[armela]], [[pa]] rallat, [[sucre]], [[ou|ous]], manteca de bacó (sagí), llimó rallat i [[canela]] en pols, també algunes cases se fica un poc de [[jolivert]]. 

*PROCÉS D'ELABORACIÓ:
Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Picassent}}

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]