Canvis

{{Infobox pobles  

{{Infobox pobles  

|image_país = [[Image: Localisació Picassent Comunitat Valenciana.png|95px]]

|image_país = [[File:Localització de Picassent respecte del País Valencià.png|165px]]

|image_província =  [[Image: Localisació Picassent l'horta.png|160px]]

|image_província =  [[File:Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud.png   |170px]]

|nom = Picassent

|nom = Picassent

|image_escut = [[Image: Escut_de_picassent.gif]]

|image_escut = [[File:Escut de Picassent.svg|75px]]

|país = [[Espanya]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]  

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]  

|província = [[València]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]  

|superfície = 85,78 km²

|superfície = 85,78 km²

|coor = -

|coor = 39°21′44″N 0°27′40″O

|altitut = 50 msnm

|altitut = 50 msnm

|població = 18.556 hab.

|població = 21.761 hab. (2022)

|densitat = 216,32 hab./km²

|densitat = 253,68 hab./km²

|gentilici = Picassenter/a

|gentilici = Picassenter/a

|llengua = Valencià

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46220

|còdic_postal = 46220

|Festes = -

|festes = 10 de juliol i 8 de setembre

|alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSOE]])  

|alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]])  

|uep = [www.picassent.es Web oficial de Picassent]

|web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent]

|Notes = -

|notes =  

}}

}}

'''Picassent''' es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de València, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de València, en la comarca de l'Horta Sur. Conta en 18.556 habitants (INE 2007). Es cap de partit judicial. Ací s'alberga la presó de Picassent.

'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

== Geografia ==

== Geografia ==

El terme municipal de Picassent llimita en les localitats de [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Monsserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]].

Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]]. Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]], el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.

Situat en lo extrem sur-oest de l'Horta valenciana. El mig climàtic es el típic mediterràneu.

En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.

En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].

S'accedix ad esta localitat des de València prenent la N-332 o per l'Autovia A-7 E-15.

En el seu terme municipal hi han rests de l'[[edat de bronze]] (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'[[Antiga Roma|época romana]] (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una [[Torre d'Espioca|torre]] de l'época islàmica, foren en el seu orige [[alqueria|alqueries]] musulmans. En l'any [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro València.

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

=== Localitats limítrofes ===

== Administació ==

El terme municipal de Picassent llimita en les localitats de Alcàsser, Alfarp, Almusafs, Benifayó, Llombay, Monserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de València.

  |  Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita

  |  Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

  |  Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura

  |  Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara

  |  Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara

== Història ==

== Demografia ==

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de València), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].

Va permanéixer despoblat de musulmans després de 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 pasa a la família Castellà que en el 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del segle XVI, contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mijans del segle XIX aporta la sifra de 2.121.

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]

Picassent conta en 18.556 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Picassent<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons lo [[Institut Nacional de Estadística de Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions de los municipis en los Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població de los municipis de Espanya des de 1996.] </small></ref>

|-

|-

| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761

| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898||align=center| 5.322||align=center|6.007||align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143|| align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333||align=center| 18.556

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del segle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronjer.

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[sigle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]].

Part important de l'economia de Picassent, son també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

== Monuments ==

== Monuments ==

 

* Església Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.  

* Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.  

   

   

* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en 1738.

* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]].

   

   

* Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 València-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de València. La torre es de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el segle XI, i formava part del sistema defensiu de València. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més.

* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més.

== Plats típics ==

== Plats típics ==

La [[pilota dolça|"pilota dolça"]] postre típic de la població. Els ingredients son: almena, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.  

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

*PROCÉS D'ELABORACIÓ:

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I després, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

 

* [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent]

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent]

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

  |  Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny

  |  Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara

  |  Partit_5 =[[PP]]

  |  Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara

  |  Partit_6 =[[PP]]

  |  Partit_7 =[[PSPV]]-[[PSOE]]

  |  Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer

  |  Partit_8 =[[PSPV]]-[[PSOE]]

== Referències ==

== Bibliografia ==

*Antonio José Cavanillas. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruits del Regne de València.

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on se ha estret informació en el seu consentiment [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

 

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria: Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]