Canvis

37 bytes afegits , 16:56 28 ago 2023

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

Llínea 1: Llínea 1: +

[[File:Kheops-Pyramid.jpg|thumb|290px|La Gran Piràmide]]

La '''Gran Piràmide de Guiza''' (també coneguda com a '''Piràmide de Kheops o de Khufu''') és, ademés de la major de les [[piràmides d'Egipte]], la més antiga de les [[sèt maravelles del món antic]] i l'única que encara perdura.

Va ser ordenada construir pel [[faraó]] [[Keops]] de la [[Dinastia IV|quarta dinastia]] de l'[[Antic Egipte]]. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a [[Hemiunu]], pero no està comprovat.

−

La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de [[El ~~Cairo~~]]. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, <ref>{{Cita libro |año=2013 |título=Guiness World Records 2013 |traductores=Alberto Delgado; Olga Marín; Daniel Montsech; Nioelia Palacios y Roser Soms |fechaacceso=19 de febrero de 2017 |página=3|capítulo=Introducción. Hasta el límite. |ubicación=España|apellido-editor=Glenday |apellido-editor2=Fall |nombre-editor=Craig |nombre-editor2=Stephen|isbn=9788408008651}}</ref> anys, fins que en el [[sigle XIV]] va ser superat pel chapitel de la [[catedral de Lincoln]], en [[Anglaterra]], que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.

+

La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de [[El Caire]]. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, <ref>{{Cita libro |año=2013 |título=Guiness World Records 2013 |traductores=Alberto Delgado; Olga Marín; Daniel Montsech; Nioelia Palacios y Roser Soms |fechaacceso=19 de febrero de 2017 |página=3|capítulo=Introducción. Hasta el límite. |ubicación=España|apellido-editor=Glenday |apellido-editor2=Fall |nombre-editor=Craig |nombre-editor2=Stephen|isbn=9788408008651}}</ref> anys, fins que en el [[sigle XIV]] va ser superat pel chapitel de la [[catedral de Lincoln]], en [[Anglaterra]], que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.

== La piràmide ==

−

[[File:Cheops_pyramid_02.jpg|thumb|250px|En primer ~~plano recubrimiento~~ de ~~caliza~~ de [[Tura]]]]

+

[[File:Cheops_pyramid_02.jpg|thumb|250px|En primer pla recobriment de calcàrea de [[Tura]]

−

La necròpolis piramidal de Kheops va ser erigida en la secció norest del replanell de [[Guiza]]. És possible que la falta d'espai per a la gran construcció planejada, la falta de pedreres locals de pedra calcàrea i el terreny solt de Dahshur obligara a Kheops a traslladar-se cap al nort, llunt de la necròpolis del seu predecessor [[~~Senfru~~]]. Kheops va elegir l'extrem superior d'un replanell natural per a que la seua futura piràmide fora àmpliament visible. Va decidir cridar al seu complex funerari ''Akhet Khufu'' (L'Horisó de Khufu).

+

]]

+

La necròpolis piramidal de Kheops va ser erigida en la secció norest del replanell de [[Guiza]]. És possible que la falta d'espai per a la gran construcció planejada, la falta de pedreres locals de pedra calcàrea i el terreny solt de Dahshur obligara a Kheops a traslladar-se cap al nort, llunt de la necròpolis del seu predecessor [[Snefru]]. Kheops va elegir l'extrem superior d'un replanell natural per a que la seua futura piràmide fora àmpliament visible. Va decidir cridar al seu complex funerari ''Akhet Khufu'' (L'Horisó de Khufu).

S'estima que va ser construïda en uns 2,3 millons de blocs de pedra i el seu pes mig és de dos tonellades i mija per bloc, encara que hi ha alguns d'ells que apleguen a pesar fins a xixanta tonellades. Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcàrea blanca, poliments, de vàries tonellades cada u. Va mantindre este aspecte fins a principis del [[sigle|XIV]], quan un [[terratremol]] va desprendre part del revestiment. Posteriorment, els turcs [[Imperi otomà|otomans]] varen utilisar dit revestiment per a la construcció de diverses edificacions en El Caire.

====== Arquitecte ======

−

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó ~~[[Seneferu]]~~, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua [[mastaba]] estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en [[~~Alemània~~]].

+

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó Snefru, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua [[mastaba]] estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en [[Alemanya]].

====== Datació ======

−

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de [[Heròdot]], coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any [[2013]] es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos [[Papir|papirs]] contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir ~~cridat~~ diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

+

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de [[Heròdot]], coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any [[2013]] es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos [[Papir|papirs]] contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir nomenat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

−

=== ~~L’nterior~~ de la pirámide ===

+

=== L'interior de la pirámide ===

−

[[File:PyramidDatePalms.jpg|thumb|250px|Tarjeta postal del sigle |XIX en la piràmide de Guiza]]

+

[[File:PyramidDatePalms.jpg|thumb|250px|Tarjeta postal del sigle |Tarjeta postal del sigle XIX en la piràmide de Guiza]]

[[File:Pyramide Kheops.JPG|thumb|250px|Gran piràmide de Guiza]]

La piràmide es compon de tres cambres principals, dos situades en l'interior de la piràmide, actualment denominades cambra del rei i cambra de la reina, i una en el subsol, la cambra subterrànea. <ref name="AmigosEgiptología1">[http://www.egiptologia.com/content/view/645/110/1/1/ Artículo sobre los ''Conductos de ventilación, puertas y cámaras'']</ref>

Llínea 25: Llínea 27:

==== La Cambra del Rei ====

−

La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un [[sarcòfec]] buit de [[granit]], sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades ''cambres de descàrrega'', i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la ''cambra real''. S'accedix a ella per un passage horisontal ~~cridat~~ antecámara que partix de l'extrem superior de la ''Gran Galeria''.

+

La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un [[sarcòfec]] buit de [[granit]], sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades ''cambres de descàrrega'', i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la ''cambra real''. S'accedix a ella per un passage horisontal nomenat antecámara que partix de l'extrem superior de la ''Gran Galeria''.

==== La Cambra de la Reina ====

Llínea 34: Llínea 36:

==== Els Canals de Ventilació ====

−

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, ~~cridats~~ «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]]

+

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]]

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït

2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l’any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m del sol en palanques

Llínea 69: Llínea 71:

File:Grande-galerie.jpg|''Gran Galeria''

File:Cheops grote galerij.jpg|''Gran Galeria''

+

File:grande-galerie-description-egypte.jpg| La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a l’any [[1799]], segons ilustració en ''Description de l'Égypte''

−

~~File:Reine-niche.jpg| Caseta en la ''Cambra de la Reina''~~

File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei''

+

File:Herses-grande-pyramide.jpg|Accés a l’''Antecambra''

File:Chambre-reine-kheops-es.png|''Cambra de la Reina''

Llínea 83: Llínea 86:

== Les tres piràmides de les reines ==

[[File:Pyramides reines Khéops.JPG|thumb|250px|Restants de les tres piràmides de les reines]]

−

Les tres piràmides ~~cridades~~ de les reines es troben pròximes a la cara ~~este~~ de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

+

Les tres piràmides nomenades de les reines es troben pròximes a la cara est de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

== La barca funerària de Kheops ==

−

[[File:Gizeh Sonnenbarke BW 2.jpg|thumb|250px|La barca ~~funeraria~~ de Keops]]

+

[[File:Gizeh Sonnenbarke BW 2.jpg|thumb|250px|La barca funerària de Keops]]

En l'any [[1954]] es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una ''[[Barco funerari|barca funerària]]''. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Keops en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

Llínea 102: Llínea 105:

== Teories sobre la seua construcció ==

−

La Gran piràmide s'erigix en el periodo de major apogeu del poder faraònic durant l'Imperi Antic, i mostra la gran capacitat organisativa i el coneiximent adquirit pels artesans i tècnics egipcíacs per a erigir tals monuments, encara que en mijos aparentment simples. És el millor exponent de totes les piràmides realisades en Egipte, la culminació d'un procés de millorament de tècniques constructives que va començar en l'época de [[~~Dyeser~~]] i va proseguir en la de [[~~Seneferu~~]].

+

La Gran piràmide s'erigix en el periodo de major apogeu del poder faraònic durant l'Imperi Antic, i mostra la gran capacitat organisativa i el coneiximent adquirit pels artesans i tècnics egipcíacs per a erigir tals monuments, encara que en mijos aparentment simples. És el millor exponent de totes les piràmides realisades en Egipte, la culminació d'un procés de millorament de tècniques constructives que va començar en l'época de [[Djoser]] i va proseguir en la de [[Snefru]].

[[File:Machine-herodote.jpg|thumb|250px|Interpretació de la maquinaria descrita per Heròdot. Antoine-Yves Goguet. 1820.]]

[[File:09 khafre cutting.jpg|thumb|250px| Pedreres del replanell de Guiza, en restants d'extracció de blocs. Al fondo, la Gran Piràmide]]

Existixen diverses teories que tracten d'explicar cóm es varen construir les piràmides, pero no se sap en certea cóm es varen erigir, al no haver perdurat cap document de l'época descrivint-ho.

Possiblement, puguen aportar senyes significatives les excavacions arqueològiques que es realisen en el [[replanell de Guiza]] en els restants del poblat d'artesans, del cementeri, els almagasens o en les pedreres.

−

El text més antic que indica el modo de construir-la prové de l'historiador Heròdot, reflectint lo que li varen relatar els sacerdots egipcíacs.

+

El text més antic que indica el modo de construir-la prové de l'historiador [[Heròdot]], reflectint lo que li varen relatar els sacerdots egipcíacs.

−

Heròdot, qui va contemplar la piràmide cap a l'any 450 a. C., va comentar que «el seu temps de construcció va ser de vint anys», i que pujaven les pedres llaurades, de grada en grada, per mig d'artefactes conformats de fusta.

+

Heròdot, qui va contemplar la piràmide cap a l'any [[450 a. C.]], va comentar que «el seu temps de construcció va ser de vint anys», i que pujaven les pedres llaurades, de grada en grada, per mig d'artefactes conformats de fusta.

{{cita| Sobre la piràmide, es varen gastar en la seua construcció vint anys: és una fàbrica quadrada de huit pletros de llarc en cada u dels seus costats, i sengles d'altura, de pedra llaurada i ajustada perfectament, i construïda de peces tan grans, que cap baixa de trenta peus.

La piràmide va anar edificant-se de modo que en ella quedaren unes grades o poyos que alguns criden escales i atres altars.

Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà.

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}

−

Durant el sigle XIX proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l’arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

+

Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l’arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

−

En el sigle XX sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en ~~l’any~~ [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

+

En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

−

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de ~~l’any~~ [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

+

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

{{cita| Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, [[Kheops]] es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent del riu Nil– en una illa.|Heròdot, ''Historia, Libro II, 124''.}}

El cap del ''Consell Superior d'Antiguetats'' egipcíac, [[Zahi Hawass]], va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide.

Llínea 127: Llínea 130:

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

−

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el 'sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

+

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

−

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba. [[Athanasius Kircher]], en l’any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat.

+

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.

+

• [[Athanasius Kircher]], en l’any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat.

• Gemelli Careri, en l’any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref>

Llínea 145: Llínea 150:

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

−

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], Les Piràmides i Temples de Guiza, realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

+

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==

Llínea 154: Llínea 159:

* [[Kheops]]

−

== ~~Referencies~~ ==

+

== Referències ==

Llínea 171: Llínea 176:

== Enllaços externs ==

+

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Antic Egipte]]

−

[[Categoria:~~Dinastia IV~~]]

+

[[Categoria:Egipte]]

Valencian

Burócrates, Administradors

78 812

edicions

Canvis

Piràmide de Kheops (edita)

Revisió de 16:56 28 ago 2023