Diferència entre les revisions de "Plaça Na Violant (Castelló)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 5: Llínea 5:
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
  
La plaça Na Violant és una plaça de recent construcció. Deu el seu nom a la que fora la reina [[Violant d'Hongria]], segona dòna del rei [[Jaume I]]. La reina Na Violant impulsà de forma decisiva la conquista del [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1238]] i participà activament en la política real. Fon la primera reina de [[Valéncia]] i per tant de Castelló.  
+
La plaça Na Violant és una plaça de recent construcció. Deu el seu nom a la que fon la reina [[Violant d'Hongria]], segona dòna del rei [[Jaume I]]. La reina Na Violant impulsà de forma decisiva la conquista del [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1238]] i participà activament en la política real. Fon la primera reina de [[Valéncia]] i per tant de Castelló.  
  
 
La plaça conté un bust que representa a la reina Na Violant de l'escultor L. Gómez ([[1988]]) i uns panells ceràmics que representen l'història. Durant les [[Festes de la Magdalena]], la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic) li rendixen homenage.
 
La plaça conté un bust que representa a la reina Na Violant de l'escultor L. Gómez ([[1988]]) i uns panells ceràmics que representen l'història. Durant les [[Festes de la Magdalena]], la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic) li rendixen homenage.

Revisió de 07:15 17 oct 2019

Plaça Na Violant

La plaça Na Violant, està situada al costat de la plaça Fadrell i junt al carrer Governador i l'actual Iglésia de Sant Vicent Ferrer en la ciutat de Castelló.

Descripció

La plaça Na Violant és una plaça de recent construcció. Deu el seu nom a la que fon la reina Violant d'Hongria, segona dòna del rei Jaume I. La reina Na Violant impulsà de forma decisiva la conquista del Regne de Valéncia en l'any 1238 i participà activament en la política real. Fon la primera reina de Valéncia i per tant de Castelló.

La plaça conté un bust que representa a la reina Na Violant de l'escultor L. Gómez (1988) i uns panells ceràmics que representen l'història. Durant les Festes de la Magdalena, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic) li rendixen homenage.