Edició de «Plaça de Dins»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Urbanisme== | == Urbanisme== | ||
| − | La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el [[sigle XVII]] i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En | + | La plaça seguix la tipologia de places majors porticades que s'originen en Espanya en el [[sigle XVII]] i que foren desenrollades pels acadèmics en la reutilisació dels espais dels convents [[Desamortisació|desamortisats]] en el sigle XIX. En [[1837]] l'ajuntament comprà est espai per a habilitar-lo com a vivendes i mercat. L'arquitecte encarregat de la reforma i ampliació fon [[Josep Moltó Valor]] ([[1848]] – [[1886]]). La planta baixa, unitària i construïda en pedra, està porticada per mig d'arcs i [[pilastres]] en alguns edificis, mentres que en uns atres els comerços recauen directament a la plaça. Les plantes altes estan destinades a vivendes, en altures de cornisa i una composició de fronteres diferents, variant entre quatre i cinc plantes, lo que resta unitat a l'image urbana. En l'accés a la plaça pel carrer de sant Tomàs es conserva un [[Arc (arquitectura)|arc]] [[Art gòtic|gòtic]], únic vestigi de l'iglésia de sant Agustí que s'alçava al costat del convent. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||