Edició de «Pla Sur de Valéncia»

El '''Pla Sur de Valéncia''' és el nom en el que se coneix el traçat del Nou Llit del riu [[Túria]], també dit ''Solució Sur''. Hidrològicament és el tram final del riu, des de [[Quart de Poblet]] fins a la desembocadura en el mar [[Mediterràneu]].

== Història ==
[[File:Azud Repartiment bajo.jpg|thumb||right|300px|Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu [[Túria]]]]
L'[[Assut del Repartiment]] és el punt d'inici del Nou Llit del riu [[Túria]]. Les avingudes sempre han segut el problema de la ciutat de [[Valéncia]] des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees són propenses a la formació de fenòmens de [[pluja]] que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu [[Túria]]. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel ([[29 de setembre]]), Sant Martí ([[11 de novembre]]) i atres. El [[22 de novembre]] de [[1897]] tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el [[14 d'octubre]] de [[1957]] se repetí de nou, agravada per la següent del [[15 d'octubre]]. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de [[Valéncia]] que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del [[Carraixet]]. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de [[Quart de Poblet]] fins al nort de [[Pinedo]], creuant per mig de l'[[Horta de Valéncia]]. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara. 

Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del [[22 de juliol]] de [[1958]]. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de [[1961]], establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de [[Valéncia]] i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (''Cubiertas y Tejados'') i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en [[febrer]] de [[1965]], baix la direcció de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].

Aixina mateix, durant tot el temps que duraren les obres, s'establí que totes les cartes i paquets postals que se remitien des de Valéncia tindrien que dur un sagell adicional de correus per valor de 25 céntims de pesseta, per a en açò sufragar en medida l'important obra hidràulica. 

Les obres de la desviació del riu acabaren el [[22 de decembre]] de [[1969]] oficialment, següent el Cap de l'Estat Don [[Francisco Franco]] en una visita a les obres del Pla Sur, donant-se per acabat, i quedant pendent a soles alguns remats en vials, ajardinaments i chicotetes obres. Cap a 1973 estan finalisades les obres i ya deixen de passar les aigües per el vell llit del [[Túria]] i ho fan per el Nou Llit.

En el temps, se modifiquen els vials marginals de tal manera que passen a ser la [[V-30]], quedant el marginal dret en direcció al mar i el marginal esquerre en direcció a l'interior, adaptant-se a este sentit únic els diversos enllaços existents.

== Obres singulars ==
El nou llit te dos obres hidràuliques singulars, que són l'[[Assut del Repartiment]] en el seu orige, construït per a repartir les aigües a les sequies de la [[Vega de Valéncia]], de les quals les preses quedaren en el vell llit, ara en sec, i l'assut de [[Chirivella]], construït per a fer perdre cota al traçat del llit i evitar que la circulació de l'aigua entrara en turbulència i erosionara el llit.

En quant als ponts, primitivament se dissenyaren deu ponts, dels quals tres són de ferrocarril i set de carreteres i carrers. Posteriorment s'adicionaren cinc nous ponts, per a donar fluïdea a les noves autovies i a la modificació del sentit de circulació únic de les marginals de la [[V-30]], per a facilitar el pas de la nova autovia dels pobles del sur, i la autovia d'[[El Saler]]. Recentment, sa construït  un nou pont de ferrocarril, per al pas de l'[[Altes Velocitats Espanyoles|AVE]]. Aixina puix, d'inici a fi, els ponts existents son:

* Pont de la [[V-30]] cap a la marginal dreta.
* Pont de [[Quart de Poblet]] a [[Mislata]].
* Pont de [[Chirivella]], cap a l'[[A-3]].
* Pont del ferrocarril a [[Utiel]] i [[Conca]].
* Pont de la Autovia de [[Torrent]], cap a la [[CV-36]].
* Pont de ferrocarril de la Llínea 1 del Metro (entre Sant Isidre i Valéncia Sur)
* Pont en del ferrocarril de l'[[Alta Velocitat Espanyola|AVE]].
* Pont de la autovia [[CV-400]] cap als pobles del Sur.
* Pont de la Avinguda Real de Madrit.
* Pont del ferrocarril de Valéncia a [[Gandia]], [[Alacant]] i [[Madrit]] (per [[Albacete]]).
* Pont de la [[V-31]] cap al marginal esquerre.
* Pont de la [[V-31]] cap a la [[Pista de Silla]].
* Pont de la Carrera En Corts, entre [[Mercavalencia]] i [[Castellar]].
* Pont de la [[CV-500]], Autovia d'[[El Saler]].
* Pont de la Carrera del Riu, entre [[La Punta]] i [[Pinedo]].
* Pont de la [[V-30]] des del marginal dret cap al Port.

Ademés, existixen passos subterràneus baix el llit, la majoria d'obres hidràuliques, com les sequies que des de l'[[Assut del Repartiment]] creuen cap al marge esquerre, la [[Sequia de Mislata]], l'acomesa d'Aigües Potables des de la depuradora de [[Manises]], el colector de la depuradora Quart-Benàger, l'acomesa d'aigües potables des de la depuradora de [[Picassent]], la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de Favara]] i la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de l'Or]]. Per últim, la llínea 3 del Metro també creua subterrànea, entre les estacions de Mislata-Almassil i Faitanar.

== Dates Técniques ==
Llongitut del llit: 11.868 m
Capacitat nominal: 5.000 m3/s

Esta dividit en tres trams, en perfils diferents:
* Primer tram, des de [[Quart de Poblet]] fins a l'assut de Chirivella.
Llongitut 3.159 m.
Amplària 175 m.
Profunditat 7,5 m.
Pendent 0,001.
Revestiment lateral de formigó en talús 2/1.
Defensa escullera fondo 10 m.
* Segon tram, des de l'assut de Chirivella fins al pont de la [[Pista de Silla]].
Llongitut 5.641 m.
Amplària 175 m.
Profunditat 6,1 m.
Pendent 0,0034.
Revestiment lateral de formigó en talús 2/1.
Defensa escullera fondo total.
* Tercer tram, des del pont de la [[Pista de Silla]] fins al mar.
Llongitut 3.068 m.
Amplària 200 m.
Profunditat Variable.
Pendent 0,001.
Revestiment lateral de escullera en talús 4/1.
Defensa escullera fondo 10 m.

== Bibliografia ==
Follet informatiu del Pla Sur de Valéncia publicat per la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] en l'any [[1970]], en motiu de la recepció de l'Obra per l'Estat i la seua posada en servici.

== Referències ==
{{Traduït de|es|Plan_Sur}}

[[Categoria:Riu Túria]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]
[[Categoria:Valéncia]]