Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

[[Image:La terra.jpg|thumb|right|300px|<center>'''Planeta''' [[Terra]].</center>]]

[[File:Blue Marble Eastern Hemisphere.jpg|thumb|right|300px|<center>'''Planeta''' [[Terra]].</center>]]

Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  

Un '''planeta''' és, segons la [[Redefinició de planeta de 2006|definició adoptada]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] el [[24 d'agost]] de [[2006]], un [[cos celest]] que:<ref>[http://www.iau2006.Org/mirror/www.iau.org/iau0603/index.html Resolucions de l'Assamblea de la IAU, 24 d'agost del 2006]</ref>  

* Orbita al voltant d'una [[estrela]].

* Orbita al voltant d'una [[estrela]].

* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta)|Plutó]], que fins al [[2006]] es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres (planeta nano)|Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris (planeta nano)|Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[Ceres (planeta nano)|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta)|Plutó]], que fins a l'any [[2006]] es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres (planeta nano)|Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris (planeta nano)|Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[Ceres (planeta nano)|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] varen deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.

En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] varen deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.

== Classificació general dels planetes del Sistema Solar ==

== Classificació general dels planetes del Sistema Solar ==

[[Image:Solar planets.jpg|thumb|200px|Planetes del Sistema Solar a escala i ordenats respecte a la seua distancia en el Sol.]]

[[Archiu:Solar planets.jpg|thumb|200px|Planetes del Sistema Solar a escala i ordenats respecte a la seua distancia en el Sol]]

Els planetes del [[Sistema Solar]] es classifiquen conforme a dos criteris: la seua estructura i el seu moviment aparent.

Els planetes del [[Sistema Solar]] es classifiquen conforme a dos criteris: la seua estructura i el seu moviment aparent.

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] del [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] de l'any [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

=== Segons els seus moviments en el cel ===

=== Segons els seus moviments en el cel ===

== Planetes externs al Sistema Solar ==

== Planetes externs al Sistema Solar ==

[[Image:OGLE-2005-BLG-390Lb.jpg|300px|right|thumb|Representació artística del planeta OGLE-2005-BLG-390Lb, a 20 000 anys llum de la [[Terra]]]]

[[File:OGLE-2005-BLG-390Lb planet.jpg|300px|right|thumb|Representació artística del planeta OGLE-2005-BLG-390Lb, a 20 000 anys llum de la [[Terra]]]]

=== Planetes extrasolars ===

=== Planetes extrasolars ===

   

   

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per lo que reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], lo que fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la [[NASA]] Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Missió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes continua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]

Per a una observació més detallada de planetes extrasolars serà requerida una nova generació d'instruments, inclosos els telescopis espacials. En l'actualitat, la nau espacial CoRoT està a la busca de variacions de lluminositat estelar a causa del trànsit de planetes. Diversos proyectes han propost també la creació d'un conjunt de telescopis espacials per a la busca de planetes extrasolars en masses comparables a la  de la [[Terra]]. Estos inclouen el proyecte de la [[NASA]] Kepler Mission, Terrestrial Planet Finder, i programes de la Missió Espacial d'Interferometría, el Darwin de l'EIXA, el CNES i l'APEGARA. The New Worlds Misió és un dispositiu ocult que pot treballar en conjunt en el telescopi espacial James Webb. No obstant, el finançament d'alguns d'estos proyectes contínua sent incert. La freqüència d'idea de tals planetes terrestres és una de les variables en l'equació de Drake, que estima el número de planetes en sers inteligents, en civilisacions en que comunicar-nos la nostra galàxia. [41]

=== Planetes interestelars ===

=== Planetes interestelars ===

Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.

Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.

En [[2005]], els astrònoms varen anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en només set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una [[estrela]].

En l'any [[2005]], els astrònoms varen anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en a soles set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en l'any [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una [[estrela]].

== Orige del nom dels planetes ==

== Orige del nom dels planetes ==

No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de l'invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de [[Mercuri]] a [[Saturn]], excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].

No obstant, des de fa temps esta definició és inadequada per a molta gent. Els huit planetes més grans són reconeguts com a tals, pero hi havia controvèrsia sobre [[Plutó]] i atres objectes més chicotets. També val la pena recordar que, abans de l'invenció del telescopi, els "planetes" clàssics eren set: des de [[Mercuri]] a [[Saturn]], excloent a la [[Terra]], i incloent el [[Sol]] i la [[Lluna]].

El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  

El problema d'una definició correcta va arribar a un punt crític en l'any [[2005]] en el descobriment de l'objecte transneptunià [[(136199) Eris|Eris]], un cos més gran que el més chicotet dels planetes acceptats llavors, [[Plutó]].  

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

   

   

El [[3 d'agost]] de [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

El [[3 d'agost]] de l'any [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En l'any  [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir en agost del [[2006]] dins de la seua XXVI Assamblea General en Praga. Ací, despuix de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:

L'Unió Astronòmica Internacional, organisme responsable de resoldre els assunts de la nomenclatura astronòmica, es va reunir en agost de l'any [[2006]] dins de la seua XXVI Assamblea General en Praga. Ací, despuix de llargues discussions i diverses propostes, es va adoptar finalment que un '''planeta''' és:

{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}

{{cita|Un cos celest que (a) gira al voltant del [[Sol]], (b) té suficient massa per a que la seua gravetat supere les forces del cos rígit, de manera que assumixca una forma d'equilibri hidrostàtic (forma pràcticament esfèrica), i (c) que haja aclarit la zona de la seua òrbita.}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://chuckayoub.googlepages.com/the-planets.Html The Planets]

*[http://chuckayoub.googlepages.com/the-planets.Html The Planets]

*[http://www.elpais.es/articulo/futuro/astronomos/buscan/nueva/definicion/planeta/elpfutpor/20060712elpepifut_6/Tes/ Sobre la definició de planeta]

*[http://www.elpais.es/articulo/futuro/astronomos/buscan/nueva/definicion/planeta/elpfutpor/20060712elpepifut_6/Tes/ Sobre la definició de planeta]

[[Categoria:Planetes]]

[[Categoria:Planetes]]