8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − +
sense resum d'edició
<br>
<br>
[[Archiu:RACV.gif|right|180px]]
[[Archiu:RACV.gif|right|180px]]
La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta.
La '''[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segon reconeix la mateixa [[RAE]] en escrit dels anys huitanta.
És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En juliol del [[2003]] va reformar les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat va propondre en [[1981]] i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.
És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En juliol del [[2003]] va reformar les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat va propondre en [[1981]] i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.