|
|
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| {{#if:{{{2|}}}{{{autor|}}}|<br/><div style="margin-top:-1em; text-align:right;">{{{2|}}}{{{autor|}}}</div>}}</blockquote> | | {{#if:{{{2|}}}{{{autor|}}}|<br/><div style="margin-top:-1em; text-align:right;">{{{2|}}}{{{autor|}}}</div>}}</blockquote> |
| |}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> | | |}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− | <pre>
| |
− | {{teorema|1=Si ''a,b,c'' són els costats d'un triàngul rectàngul, llavors ''a²+b²=c²''}}
| |
− | </pre>
| |
− | {{teorema|1=Si ''a,b,c'' són els costats d'un triàngul rectàngul, llavors ''a²+b²=c²''}}
| |
− |
| |
− |
| |
− | ==== Eixemples ====
| |
− | ; Us sense paràmetros adicionals
| |
− | <nowiki>{{teorema|1=Tot número natural es factorisa en factors primers de manera única}}</nowiki>
| |
− | per a obtindre
| |
− | {{teorema|1=Tot número natural es factorisa en factors primers de manera única}}
| |
− |
| |
− | ; Indicació d'autoria
| |
− | <pre>{{teorema|1= Si una funció ''f'' alcança un màxim o mínim local
| |
− | en ''c'', i si la derivada ''f'' '(c) existix en el punt ''c'',
| |
− | llavors ''f'' '(c) = 0. |2=[[Pierre *Fermat]] }}</pre>
| |
− | {{teorema|1= Si una funció ''f'' alcança un màxim o mínim local
| |
− | en ''c'', i si la derivada ''f'' '(c) existix en el punt ''c'',
| |
− | llavors ''f'' '(c) = 0. |2=[[Pierre Fermat]] }}
| |
− |
| |
− | ; Teorema en nom i autor
| |
− | <pre>{{teorema|1= Si ''a'' i ''m'' són sancers cosins relatius,
| |
− | llavors ''m'' dividix a l'entero ''a''<sup>φ(''n'')</sup> - 1
| |
− | |2=[[Leonhard Euler]] (1736)|títul=Teorema de Euler}}</pre>
| |
− |
| |
− | {{teorema|1= Si ''a'' i ''m'' són sancers cosins relatius,
| |
− | llavors ''m'' dividix a l'entero''a''<sup>φ(''n'')</sup> - 1
| |
− | |2=[[Leonhard Euler]] (1736)|títul=Teorema de Euler}}
| |
− |
| |
− | === Paràmetros d'apariència ===
| |
− |
| |
− | Existixen dos paràmetros opcionals que controlen la presentació.
| |
− |
| |
− | * <code>compactar=sí</code> per a que el títul de la teorema aparega entre paréntesis i en la mateixa llínea que el seu enunciat (ometre-ho causa que aparega en una llínea separada)
| |
− | * <code>def=sí</code> canvia a presentació de definició en lloc de teorema.
| |
− |
| |
− | ==== compactar=sí====
| |
− | Este paràmetro causa que les teoremes tinguen una presentació similar a l'usada en artículs, estil LaTeX: el títul apareix entre paréntesis en la mateixa llínea que el cos de l'enunciat
| |
− |
| |
− |
| |
− | <pre>
| |
− | {{teorema|títul=Teorema del valor mig|1=Si ''f'' és una funció
| |
− | contínua en l'interval [''a'',''b''] i diferenciable en l'interval
| |
− | (''a'',''b'') llavors existix ''c'' en l'interval (''a'',''b'')
| |
− | tal que ''f(b)-f(a) = f'(b)(b-a)''.
| |
− | |autor=[[Joseph-Louis_de_Lagrange|Lagrange]]|compacte=sí}}
| |
− | </pre>
| |
− |
| |
− |
| |
− | {{teorema|títul=Teorema del valor mig|1=Si ''f'' és una funció
| |
− | contínua en l'interval [''a'',''b''] i diferenciable en l'interval
| |
− | (''a'',''b'') llavors existix ''c'' en l'interval (''a'',''b'')
| |
− | tal que ''f(b)-f(a) = f'(b)(b-a)''.
| |
− | |autor=[[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]|compacte=sí}}
| |
− |
| |
− | ==== {{tl|Definició}} ====
| |
− | El paràmetro ''def=sí'' fa que la presentació varie llaugerament per a indicar que el contingut és una definició i no una teorema
| |
− |
| |
− | No obstant este paràmetro '''no deu indicar-se manualment''' i en el seu lloc es deu recórrer a la plantilla derivada '''{{tl|definició}}''' la qual usa els mateixos paràmetros dalt descrits.
| |
− |
| |
− | <pre>
| |
− | {{Definició|Una '''paràbola''' és el lloc geomètric dels
| |
− | punts equidistants a una recta donada, cridada directriu,
| |
− | i a un punt fix que es denomina foc.}}
| |
− |
| |
− | </pre>
| |
− | {{Definició|Una '''paràbola''' és el lloc geomètric dels
| |
− | punts equidistants a una recta donada, cridada directriu,
| |
− | i a un punt fix que es denomina foc.}}
| |
− |
| |
− | <pre>
| |
− | {{Definició|títul=Números de Bell| El ''n''-ésimo número de Bell
| |
− | és el número de particions del conjunt <*math>{1,2,3,*ldots,n}</*math>. }}
| |
− | </pre>
| |
− | {{Definició|títul=Números de Bell| El ''n''-ésimo número de Bell és el número de particions del conjunt <math>{1,2,3,ldots,n}</*math>. }}
| |
− |
| |
− | <pre>
| |
− | {{Definició|títul=Àngul semiinscrit|1=Un ''àngul semiinscrit'' és el
| |
− | format per una corda i una tangent a un círcul|compacte=sí}}
| |
− | </pre>
| |
− | {{Definició|títul=Àngul semiinscrit|1=Un ''àngul semiinscrito'' és el
| |
− | format per una corda i una tangent a un círcul|compacte=sí}}
| |
− |
| |
− | === Editor Visual ===
| |
− | {{Plantilla de l'Editor Visual}}
| |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
− | [[Categoria:Wikipedia:Plantilles de requadros]]
| |
− | [[Categoria:Wikipedia:Plantilles de matemàtiques]]
| |
1=
enunciat de la teorema;
autor=
autor.
títul=
títul opcional de la teorema.
És important indicar explícitament 1= per al cos de la teorema, puix usualment el contingut contindrà algun signe d'igualtat que seria causa de que el processador interprete equivocadament el nom del paràmetro. Indicant 1= de forma explícita evita el problema.
Comparar:
{{teorema|Si ''a,b,c'' són els costats d'un triàngul rectàngul i c l'hipotenusa, a i b els catets, llavors ''a²+b²=c²''}}
que apareix incorrecte puix el processador pensa que existix un paràmetro cridat
Si a,b,c són els costats d'un triàngul rectàngul, llavors a²+b²
el valor de la qual és c².
És dir, no assigna valor al paràmetro 1= i per tant no es mostra contingut algun.
La forma correcta seria:
{{teorema|1=Si ''a,b,c'' són els costats d'un triàngul rectàngul, llavors ''a²+b²=c²''}}
Si a,b,c són els costats d'un triàngul rectàngul, llavors a²+b²=c²
|
- Us sense paràmetros adicionals
{{teorema|1=Tot número natural es factorisa en factors primers de manera única}}
per a obtindre
Tot número natural es factorisa en factors primers de manera única
|
- Indicació d'autoria
{{teorema|1= Si una funció ''f'' alcança un màxim o mínim local
en ''c'', i si la derivada ''f'' '(c) existix en el punt ''c'',
llavors ''f'' '(c) = 0. |2=[[Pierre Fermat]] }}
Si una funció f alcança un màxim o mínim local
en c, i si la derivada f '(c) existix en el punt c,
llavors f '(c) = 0.
|
- Teorema en nom i autor
{{teorema|1= Si ''a'' i ''m'' són sancers cosins relatius,
llavors ''m'' dividix a l'entero ''a''<sup>φ(''n'')</sup> - 1
|2=[[Leonhard Euler]] (1736)|títul=Teorema de Euler}}
Si a i m són sancers cosins relatius,
llavors m dividix a l'entero aφ(n) - 1
|
Paràmetros d'apariència[editar còdic]
Existixen dos paràmetros opcionals que controlen la presentació.
compactar=sí
per a que el títul de la teorema aparega entre paréntesis i en la mateixa llínea que el seu enunciat (ometre-ho causa que aparega en una llínea separada)
def=sí
canvia a presentació de definició en lloc de teorema.
Este paràmetro causa que les teoremes tinguen una presentació similar a l'usada en artículs, estil LaTeX: el títul apareix entre paréntesis en la mateixa llínea que el cos de l'enunciat
{{teorema|títul=Teorema del valor mig|1=Si ''f'' és una funció
contínua en l'interval [''a'',''b''] i diferenciable en l'interval
(''a'',''b'') llavors existix ''c'' en l'interval (''a'',''b'')
tal que ''f(b)-f(a) = f'(b)(b-a)''.
|autor=[[Joseph-Louis_de_Lagrange|Lagrange]]|compacte=sí}}
Si f és una funció
contínua en l'interval [a,b] i diferenciable en l'interval
(a,b) llavors existix c en l'interval (a,b)
tal que f(b)-f(a) = f'(b)(b-a).
|
El paràmetro def=sí fa que la presentació varie llaugerament per a indicar que el contingut és una definició i no una teorema
No obstant este paràmetro no deu indicar-se manualment i en el seu lloc es deu recórrer a la plantilla derivada {{definició}} la qual usa els mateixos paràmetros dalt descrits.
{{Definició|Una '''paràbola''' és el lloc geomètric dels
punts equidistants a una recta donada, cridada directriu,
i a un punt fix que es denomina foc.}}
Una paràbola és el lloc geomètric dels
punts equidistants a una recta donada, cridada directriu,
i a un punt fix que es denomina foc.
|
{{Definició|títul=Números de Bell| El ''n''-ésimo número de Bell
és el número de particions del conjunt <math>{1,2,3,*ldots,n}</math>. }}
El n-ésim número de Bell és el número de particions del conjunt <math>{1,2,3,ldots,n}</math>.
|
{{Definició|títul=Àngul semiinscrito|1=Un ''àngul semiinscrito'' és el
format per una corda i una tangent a un círcul|compacte=sí}}
Un àngul semiinscrito és el
format per una corda i una tangent a un círcul
|
Plantilla:Plantilla de l'Editor Visual
Valor no vàlit per a la propietat «paramOrder[3]».
ar:قالب:مبرهنة
br:Patrom:Teorem/Skoazell
ca:Plantilla:Teorema
fr:Modèle:Théorème