Platí

El platí és un metal preciós de color argent, més pesat i més dur que l'or, molt brillant, dúctil i maleable, fon a temperatures elevades i és insoluble en els àcits. Es troba en distints minerals, freqüentment junt en níquel i coure; també es pot trobar com a metal.

El seu símbol és Pt i el seu número atómico 78. Està situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements.

ProduccióEditar

Actualment, Suràfrica conta en les reserves de platí més grans del món (més del 70% del total mundial), per lo que s'ha convertit en el seu major productor i exportador. Rússia i Canadà conten en modestes reserves d'este metal, i Estats Units conta en una producció mínima a pesar dels seus jaciments (casi la mitat dels jaciments canadencs). Solament entre Suràfrica i Rússia es genera el 90% de la producció mundial de platí.

UbicacióEditar

Es troba en mines de roques ígnees en grànuls molt chicotets. La producció mundial de platí, estimada en unes 16 tonellades anuals, es repartix principalment entre Colòmbia, Estats Units, Suràfrica, Canadà i els països de l'antiga URSS.

Normalment es troba en estat metàlic aleat en atres metals del seu grup en forma de pepites i d'escames i associat als minerals de níquel, coure i cromo fonamentalment.

S'ha aplegat a trobar una pepita d'uns 9,5 kg en casi un 80% de riquea en platí i el restant distribuït en metals com a iridi, paladi, rodi, osmi, ruteni, or, etc.

En la naturalea, generalment forma part dels Metals del Grup del Platí i es troba junt a atres metals com l'or, el níquel o el coure. Els Metals del Grup del Platí (MGP) són Platí (Pt), Paladi (Pd), Rodi (Rh), Ruteni (Ru), Iridi (Ir) i Osmi (Os). Platí i Paladi són els més importants del grup.

Usos i aplicacionsEditar

És utilisat en joyeria i és més car que l'or. També és utilisat en equipament de laboratori, contactes elèctrics, empasts i catalisadors d'automòvils.

En química, el platí s'usa en fertilisants i explosius com una gasa per a la conversió catalítica d'amoníac en àcit nítric.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Bergsøe, Paul (1936). «Metallurgy of Gold and Platinum among the Pre-Columbian Indians». Nature (en inglés) 137 (3453) (Springer Science and Business Media LLC). p. 29. Bibcode:1936Natur.137...29B. ISSN 0028-0836. S2CID 4100269. doi:10.1038/137029a0
  • Ogden, Jack M. (1976). «The So-Called 'Platinum' Inclusions in Egyptian Goldwork». The Journal of Egyptian Archaeology 62 (1) (SAGE Publications). pp. 138-144. ISSN 0307-5133. S2CID 192364303. doi:10.1177/030751337606200116
  • Rayner W. Hesse (2007). Jewelrymaking Through History: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group. pp. 155-156. ISBN 978-0-313-33507-5

Enllaços externsEditar

Commons