Edició de «Plini el Vell»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Més tart, durant el regnat de [[Tito]], exactament en l'any [[79]] d. C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de [[Nàpols]], lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l'erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l'explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss): | Més tart, durant el regnat de [[Tito]], exactament en l'any [[79]] d. C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de [[Nàpols]], lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l'erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l'explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss): | ||
| − | << ''[4] Estava en Misènum i | + | << ''[4] Estava en Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'a on poguera albirar-se millor aquella maravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben be de quina montanya eixia, despuix es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.'' |
| − | ''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectàcul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em | + | ''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectàcul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminència del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la traguera d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llançà pel camí dret cap allà d'a on els atres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.'' |
| − | ''11. Ya la cendra que hi ha en les naus, més calenta i més espessa a mida que algú s'hi atansava. Ya cauen roques i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, pero, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna favoreix als corajosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Este estava en Estàbies, i la mitat del golf -- car el mar s' | + | ''11. Ya la cendra que hi ha en les naus, més calenta i més espessa a mida que algú s'hi atansava. Ya cauen roques i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, pero, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna favoreix als corajosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Este estava en Estàbies, i la mitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'atre, mana que hom prepare el bany. Una volta rentant es posa en la taula, i sopa joyosament o, lo que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.'''' |
''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més verdader [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llançol, estés demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduïxc, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmec, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sancer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>'' | ''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més verdader [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llançol, estés demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduïxc, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmec, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sancer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>'' | ||