Edició de «Plom»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Lead electrolytic and 1cm3 cube.jpg|thumb|250px|right|<center>Plom</center>]]
+
[[File:Lead electrolytic and 1cm3 cube.jpg|thumb|200px|right|<center>Plom</center>]]
 
   
 
   
 
El '''plom''' (de l'[[llatí]] ''plûmbu'') és un metal de color [[gris]] [[blau|blavós]], dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb.
 
El '''plom''' (de l'[[llatí]] ''plûmbu'') és un metal de color [[gris]] [[blau|blavós]], dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb.
  
El plom rara volta es troba en el seu estat elemental. Es presenta comunament com a sulfur de plom en la galena.
+
És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc.
 
 
== Utilisació actual ==
 
És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc. Els composts de plom més utilisats en l'indústria són els òxits de plom, el tetraetil de plom i els silicats de plom. El plom forma aleacions en molts metals, i, en general, s'ampra en esta forma en la major part de les seues aplicacions. És un metal pesat i tòxic, i l'intoxicació per plom es denomina com a saturnisme o plumbosis.
 
 
 
​La seua utilisació com a coberta per a cables, ya siga la de [[teléfon]], de [[televisió]], d'[[internet]] o d'[[electricitat]], seguix sent una forma d'ocupació adequada. La ductilitat única del plom ho fa molt apropiat per a esta aplicació, perque pot estirar-se per a formar un forre continu al voltant dels conductes interns. El seu elevat número atòmic i densitat fa que siga una bona barrera per als rajos X i les radiacions, especialment la radiació gamma, per lo que s'utilisa en blindages d'equips i en recipients de transport de radioisòtops. ​
 
 
 
L'us del plom en pigments sintètics o artificials ha segut molt important, pero està decreixent en volum.
 
 
 
S'utilisen una gran varietat de composts de plom, com els silicats, els carbonats i sals d'àcit orgànics, com a estabilisadors contra la calor i la llum per als plàstics de clorur de polivinil. S'usen silicats de plom per a la fabricació d'esmalts de [[vidre]] i de ceràmica, les que resulten útils per a introduir plom en els acabaments del vidre i de la ceràmica.
 
 
 
L'azida de plom, és el detonador estàndar per als explosius plàstics com el C-4 o atres tipos d'explosius. Els arseniats de plom s'ampren en grans cantitats com a insecticida per a la protecció dels cultius i per a aüixar insectes molests com a panderoles, mosquits i atres animals que posseïxquen un exoesquelet. El litargirio (òxit de plom) s'ampra molt per a millorar les propietats magnètiques dels imans de ceràmica de ferrita de bari.
 
 
 
Aixina mateix, una mescla calcinada de zirconato de plom i de titanato de plom, coneguda com PETE, està ampliant el seu mercat com un material piezoelèctric.
 
 
 
== Referències ==
 
* F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Plomo». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 426-435
 
* Nakashima, T; Matsuno, K; Matsushita, T «Lifestyle-determined gender and hierarchical differences in the lead contamination of bones from a feudal town of the Edo period». Journal of occupational health, 49, 2, 2007, pàg. 134–9. DOI: 10.1539/joh.49.134. PMID: 17429171
 
* Shankar Vedantam (8 de julio de 2007). «Research Links Lead Exposure, Criminal Activity». The Washington Post (en [[anglés]])
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. ISBN 978-84-8321-908-9
 
* Charles A. Sutherland, Edward F. Milner, Robert C. Kerby, Herbert Teindl, Albert Melin Hermann M. Bolt "Lead" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2005, Wiley-VCH, Weinheim.
 
* Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
 
* Pauling, Linus (1947). Dover Publications Inc., ed. General Chemistry (en inglés). Nueva York: W.H. Freeman. ISBN 0-486-65622-5.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lead}}
+
* {{DGLV|Plom}}
 
 
{{DGLV|Plom}}
 
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: