Poblats del Nort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:08 17 oct 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Medi Ambient' a 'Mig Ambient')
Anar a la navegació Anar a la busca
Hortes entre Carpesa i Benifaraig
Iglésia de Benifaraig
Alcaldia de Carpesa
Alqueria de Falcó, Valéncia

Poblats del Nort és el districte número 17 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). El districte el formen set poblacions, anexades a Valéncia entre els anys 1888 i 1900, que actualment tenen consideració de barris: Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Mauella i Tauladella, Massarrojos i Poble Nou. La seua població censada en l'any 2009 era de 6.563 habitants (INE). És el segon districte més extens de Valéncia, encara que un dels menys poblats, ya que es tracta d'un territori dispers i rural, a on l'horta ocupa encara la majoria del terreny.

Geografia

Els Poblats del Nort es troben assentats sobre una porció en la seua major part de graves, arenes i depòsits argilosos, per lo que són propicis per a l'aprofitament agrícola. Està atravessats d'oest a est pel barranc del Carraixet, el d'Andolsa i la Séquia Real de Moncada.

Història

La gran majoria dels núcleus que componen este districte tenen el seu orige en les alqueries andalusins que es trobaven repartides per la vega del Túria, encara que s'han trobat restes romans en Carpesa. Totes estes alqueries varen ser preses durant la conquesta cristiana per Jaume I i la majoria d'elles estigueren baix el control de l'Orde del Temple i, en dissoldre's esta, varen passar a l'Orde de Montesa. En desaparéixer els senyorius en l'any 1811 la majoria es varen convertir en municipis independents.

El districte en si mateixa va aparéixer entre els anys 1888 i 1900 en el nom de Districte de la Vega. Este procés, motivat per diferents interessos, va tindre lloc gràcies a un decret que permetia a les grans ciutats anexionar els municipis limítrofs de menys de 2.000 habitants, i que Valéncia havia començat a fer efectiu ya en la década de 1870. Els primers llocs a anexionar varen ser Borbotó i Carpesa en l'any 1888, i l'últim va ser Benifaraig, en 1900. En l'any 1981 va tindre lloc una reordenació dels districtes de Valéncia, dins de la qual es va canviar el nom a Poblats del Nort.

Demografia

La població del districte s'ha mantingut pràcticament estable durant tot el sigle XX i la primera década del sigle XXI, encara que la tendència és principalment a la baixa. La pèrdua més forta de població s'ha donat en Mauella, Tauladella, i Vistabella, ya que al ser una zona eminentment rural, ha patit fortament l'èxodo rural. L'aument més significatiu l'ha experimentat Massarrojos a partir del moment en que la conurbació en Moncada es va fer efectiva.

Política

Els Poblats del Nort depenen de l'ajuntament de Valéncia en consideració de districte. No obstant això, donada la seua condició de poblament rural, conten, d'acort en les lleis estatals i autonòmiques pertinents, en sis alcaldes de barri que s'encarreguen de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions cíviques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugeriments, denúncies i reclamacions dels veïns. Les alcaldies de barri es troben en Benifaraig, Borbotó, Carpesa, Cases de Bàrcena, Massarrojos i Poble Nou.

Economia

Durant el sigle XIX, el principal motor de l'economia era la producció de seda, blat, cànem, fesols i Hortalices, aixina com l'extracció de pedra en Massarrojos, en una de les pedreres es va trobar ceràmica andalusí, que denota l'antiguetat d'esta activitat. En l'actualitat els Poblats del Nort s'enfronten a la disminució demogràfica i l'envelliment de la població, fets que fan molt menys competitiva l'economia del districte.

Comunicacions

Els Poblats del Nort són un conjunt de núcleus semiurbans conectats entre si tradicionalment per un conjunt de camins, que majoritàriament seguix existint. Les principals vies de comunicació a cos principal del districte són l'antiga N-340, hui reconvertida en la CV-300, i la CV-315. Els enclavaments dispersos es troben prop de l'autovia V-21, encara que no són de fàcil accés.

Servicis públics

Els Pobles del Nort conten en dos consultoris mèdics auxiliars, un en Benifaraig i un atre en Carpesa. Conta ademés en diversos centres d'activitats per a gent major,aixina com instalacions deportives.

Planta depuradora de Carpesa

La Conselleria de Mig Ambient planeja la construcció d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) entre Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, a la vora del barranc del Carraixet. La planta planejada tindrà una superfície de 50.000 m² i rebrà les aigües dels colectors de Massarrojos, Moncada, Rocafort i Godella, abocant posteriorment al barranc per a permetre la seua reutilisació a través d'un sistema terciari. Este pla, ha contat des del principi en l'oposició dels ciutadans de Carpesa i Bonrepòs i Mirambell, recolzats pel consistori d'est últim, ya que aleguen que la planta es construiria sobre una zona d'horta protegida i a menys de 200 metros d'una escola.

Patrimoni

Iglésia de Santa Ana en Borbotó
  • Iglésia de Santa Ana de Borbotó: Data del sigle XVII i va dependre de l'iglésia de Carpesa fins a l'any 1942. De creu llatina, es compon de tres naus i cinc trams. Té una cúpula vidriada de mija taronja i un campanar baix. Destaca el retaule major, compost per nou taules d'estil renaixentista, en la image central de Santa Anna. Destaca també el nomenat Quadro de les Ànimes, que representa la ciutat celestial i el juí final.
  • Iglésia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig: Es va edificar a principis del sigle XVII. Sobre la seua portada es pot vore l'inscripció "Ave María 1686". La frontera és de rajola, com el campanar, de tres cossos. Té nau única en capelles.
  • Iglésia de l'Assunció de Massarrojos: Originalment va tindre planta rectangular i una sola nau, pero va patir reformes en el sigle XVII, afegint el creuer i l'absis, de manera que la planta actual és de creu llatina. El campanar va començar a construir-se el 27 d'agost de 1887 i es va acabar el 7 de juliol de 1895. La seua característica principal és que està completament fet de pedra, a diferència de la majoria dels campanars de la comarca, i això és perque el varen construir els mateixos habitants del municipi, dedicats principalment a l'extracció de pedra i la seua talla.
  • Iglésia dels Sants Abdó i Senén de Carpesa: Data de finals del sigle XVIII o principis del sigle XIX, quan el lloc pertanyia encara a l'antiga Orde de Montesa. La planta és de tres naus, la principal coberta en volta de canó. El temple va estar dedicat a Sant Pere fins a l'any 1942, quan es va canviar per l'actual advocació.
  • Alqueria del Pi, del sigle XVI, propietat primer del conte de Pino Hermoso i més tart del de Montornés. En l'actualitat està reformada i servix de saló de celebracions.

Cultura

Trinquet de Borbotó

Hi ha seus de l'Universitat Popular de Valéncia en Benifaraig, Carpesa, Cases de Bàrcena i Massarrojos, aixina com diverses associacions en els núcleus més grans. Tots els barris celebren les seues festes majors entre juny i agost. Destaquen les de Santa Tereseta de Benifaraig, les dels Sants Abdó i Senén de Carpesa, i les festes patronals de Massarrojos. Finalment, en Borbotó hi ha una gran tradició de pilota valenciana.

Referències

Commons

  • Plano oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia
  • Ajuntament de Valéncia
  • INE - Relación de unidades poblacionales
  • Boira, José Vicente; Pedro Llopis; Carmen Ciurana; Ana Espinosa; Carlos Sáiz. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Nort. 1ª. Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 1987, p. 10.
  • Seguí Marco, Juan José; Luis Sánchez González. La romanización en tierras valencianas: una historia documental (en castellà). 1ª. Valencia: Universitat de Valéncia, 2005, p. 152. ISBN 8437061059.
  • «Medio Ambiente instalará una depuradora junto al barranco del Carraixet» (html) (en castellà). hortanoticias.com, 01-12-2009. [Consulta: 20 giner 2010].
  • «Universidad Popular - Benifaraig-Poblats del Nord 2» (html) (en castellà). Ayuntamiento de Valencia. [Consulta: 20 decembre 2010].
  • «Festes de Carrer / Fiestas de la Calle», 2008. Archivat de l'original en 2009-12-18. [Consulta: 21 giner 2010].