Canvis

[[Image:Pompeu_fabra.jpg|thumb|Pompeu Fabra en l'any 1933]]

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - Prada de Conflent, [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català, inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

| image = [[File:Pompeu Fabra i Poch.jpg|200px|Pompeu Fabra]]

| peu = Pompeu Fabra en l'any [[1917]]

| lloc_mort = [[Prada de Conflent]], [[França]]

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - † [[Prada de Conflent]], [[França]], [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català. Pompeu Fabra és l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

 

== Infància ==

== Infància ==

Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>

== Uns inicis polèmics ==

== Uns inicis polèmics ==

Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En l'any [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera volta, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüística de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

 

Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En l'any [[1891]], l'editorial de ''[[Revista L'Avenç|L'Avenç]]'' ([[1881]]-[[1893]]) li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera volta, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüística de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

   

   

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

    

    

En un articul publicat, en l'any [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliterària-, per damunt de tota la fragmentació dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

En un artícul publicat, en l'any [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliterària-, per damunt de tota la fragmentació dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

   

   

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

== Diccionari del Català ==

== Diccionari del Català ==

A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.

A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''.

   

   

# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.

# Adopció de formes noves o copiades d'atres llengües per tal de diferenciar-se del castellà (tz, tx, tg, tj, etc.), intenció final confessada pel propi Pompeu Fabra.

# Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc.

# Basar-se en el dialecte barceloní per a unificar la llengua catalana, en detriment d'atres dialectes catalans com el "lleidatà", "tarraconense" o el "tortosí", etc.

# Copiar la forma d'escriure de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que contava en un [[Sigle d'Or]], en l'intenció de tractar d'incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple fonetic: cat. "Furné" val. "Forner". Fabra, efectivament, copia l'escritura de la [[llengua valenciana]].

# Copiar la forma d'escriure de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que contava en un [[Sigle d'Or]], en l'intenció de tractar d'incorporar a la llengua valenciana com a part del català. Eixemple fonetic: cat. "Furné" val. "Forner". Fabra, efectivament, còpia l'escritura de la [[llengua valenciana]].

# Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants.

# Exclusió d’[[Arcaisme|arcaismes]] i [[Dialectalisme|dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants.

# Previsió de les paraules que, en el temps, pergueren vigència.

# Previsió de les paraules que, en el temps, pergueren vigència.

# No admissió de paraules forasteres d'atres llengües que substituirien paraules pròpies del català o be que impossibilitaren crear atres noves.

# No admissió de paraules forasteres d'atres llengües que substituirien paraules pròpies del català o be que impossibilitaren crear atres noves.

== En la guerra civil ==

== En la guerra civil ==

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera Franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

 

[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili.

Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]].

Els últims anys de sa vida, a pesar de les condicions adverses, continuà treballant en una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament en [[1956]] per [[Joan Coromines]].

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|¿Pompeu Fabra?, un mal aprendiz de filólogo que ha fabricado una lengua bombarda, inúndandola de galicismos.|Miguel de Unamuno sobre Pompeu Fabra i Poch}}

 

{{Cita|''Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sino que emprenguesiu una obra de forta depuracio del vostre "idioma" encara que no us preocupessiu gens d'acostar-vos al nostre catala, que tractessiu de descastellanitzar el valencià dels vostres grans escriptors''.|Pompeu Fabra. Citat per [[Manuel Sanchis Guarner]] en el seu llibre ''La Llengua dels Valencians'', [[1933]], 78}}

 

{{Cita|''¿Pompeu Fabra?, un mal aprendiz de filólogo que ha fabricado una lengua bombarda, inundándola de galicismos.''|[[Miguel de Unamuno]] sobre Pompeu Fabra i Poch}}

 

{{Cita|''En un artículo publicado por Pompeu Fabra en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía:'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a [[Emili Miedes i Bisbal]] (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant mes de l'Occità”]

 

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm “El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans”]

*Articul de [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] [http://russafi.blogspot.com/2015/09/lacientifisme-de-pompeu-fabra.html “L'acientifisme de Pompeu Fabra”]

== Referències ==

== Referències ==

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant mes de l'Occità”]

 

*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans]

* Pompeu Fabra. «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», ''La Vanguardia'' (23 III 1892; any XII, núm 3183), p. 4 [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1892/03/22/pagina-4/33420539/pdf.html?search=Pompeyo%20Fabra (Text complet)]

* Pompeu Fabra. «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», ''La Vanguardia'' (23 III 1892; any XII, núm 3183), p. 4 [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1892/03/22/pagina-4/33420539/pdf.html?search=Pompeyo%20Fabra (Text complet)]

*Pompeu Fabra. «J. Saroïhandy. Remarques sur la conjugaison catalane. ''Bulletin hispanique'' de Bordeaux, 1905, VII, pp. 128=139», ''Revue Hispanique'' (1905) tom 13, núm. 43: 269-276 [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?O=30000054265222 (Text complet)]

*Pompeu Fabra. «J. Saroïhandy. Remarques sur la conjugaison catalane. ''Bulletin hispanique'' de Bordeaux, 1905, VII, pp. 128=139», ''Revue Hispanique'' (1905) tom 13, núm. 43: 269-276 [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?O=30000054265222 (Text complet)]

*[http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)]

*[http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)]

*[http://www.racocatala.cat/cat1714/converses.htm “Tria de converses filològiques de Pompeu Fabra”]

*[http://www.racocatala.cat/cat1714/converses.htm “Tria de converses filològiques de Pompeu Fabra”]

 

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Químics]]

[[Categoria:Químics]]