Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  20:05 30 dec 2009
Llínea 10: Llínea 10:  
En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao, ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].
 
En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao, ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].
 
   
 
   
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
+
En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
 
   
 
   
 
Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.
 
Un dels punts mes polèmics de l’[[ortografia]] defesa per [[Fabra]] va ser el centralisme llingüístic que practicà ya que les seues normes estan només basades en el dialecte barceloní. El seu ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes'' del català.
374

edicions