Diferència entre les revisions de "Port de Borriana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 29: Llínea 29:
 
   
 
   
 
=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
 
=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).
+
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[darassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).
  
La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].  
+
La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].  
  
 
Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.
 
Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

Revisió de 07:42 18 nov 2022

Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port

El Port de Borriana o Port de Burriana, és un port peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels Poblats marítims pertanyent al municipi de Borriana, en la comarca de la Plana Baixa, en la província de Castelló.

El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 , dels quals 203.527 corresponen a la zona de servici en terra. El calat en la bocana del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval (darassanes) i per activitats vinculades a l'aqüicultura).

L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera CV-185 que unix Vila-real en Borriana i en els seus poblats marítims (del que dista 2 km).

El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.

Història

A finals del sigle XIX, per l'exportació de la taronja, els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en 1888 el Ministeri de Foment concedix la construcció d'un embarcador, (empresa que portaria a terme la casa londinenca Isaac & Sons).

No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en 1903, gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En 1908 el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en 1917 Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En 1921 i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en 1923 a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua dàrsena, començava a ser una realitat en 1927, finalisant-se en novembre de 1932 gràcies a l'esforç del ministre republicà D. Vicente Cantos Figuerola. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de 1928, ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.

Actualment, el port depén de la Generalitat Valenciana, i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.

Activitats portuàries

Bocana del port
Contrasenya de la província marítima de Castelló

Us peixquer

La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 . De la llongitut del moll existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150 aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El calat està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'arrastre i el trasmallo.

La descàrrega es situa vora 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de moluscs (entre 300 i 390 tonellades) i crustàceu (entre 45 i 70 tonellades).

Respecte a la flota peixquera adscrita al port se contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament chicotets en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.

Tràfic marítim i usos complementaris

A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la darassana (la zona de reparació naval) i l'aqüicultura (de recent implantació en el port de Borriana).

La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al dic del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de moll.

Entre 1997 i 2004 el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de 2005 les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les piscifactories, per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de 2003 i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'arqueig brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

Zona nàutic-deportiva

L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del contradic, i ocupa una superfície total de 139.427 i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:

  • Borriana Nova: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.

Ademés de les dos concessions anteriors també hi ha una Escola de Vela (gestionada per la Generalitat), que ocupa una superfície total de 2.052 m².

Vore també

Referències