109 260
edicions
Canvis
→Referències
[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG|thumb|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]
[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG|thumb|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]
El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la Província de Castelló.
El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.
El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).
El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[darassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).
L'accés natural al Port es realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).
L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).
El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.
El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.
== Història ==
== Història ==
A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons'').
A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons'').
No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial es conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris es va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.
No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.
Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.
Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.
=== Us peixquer ===
=== Us peixquer ===
La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 [[m²]]. De la llongitut del [[Moll (construcció)|moll]] existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150
La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 [[m²]]. De la llongitut del [[Moll (construcció)|moll]] existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150 aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El [[calat]] està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'[[Peixca de rossegada|arrastre]] i el [[trasmallo]].
aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El [[calat]] està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'[[Peixca de rossegada|arrastre]] i el [[trasmallo]].
La descàrrega se situa entorn a les 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).
La descàrrega es situa vora 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).
Respecte a la flota peixquera adscrita al port es contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament menuts en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.
Respecte a la flota peixquera adscrita al port se contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament chicotets en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.
=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on es destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[darassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).
La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].
La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].
Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes
Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.
corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per la qual cosa el tràfic es multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.
=== Zona nàutic-deportiva ===
=== Zona nàutic-deportiva ===
L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del [[contradic]], i ocupa una superfície total de 139.427 [[m²]] i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:
L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del [[contradic]], i ocupa una superfície total de 139.427 [[m²]] i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:
* [[Club Nàutic de Borriana]]: ubicat en el moll de Ribera conta en 435 metros llineals de moll, 6 [[pantalans]] i un calat entre 1’5 i 3 metros, contant en 352 atraques per [[eslora]].
* [[Club Nàutic de Borriana]]: ubicat en el moll de Ribera conta en 435 metros llineals de moll, 6 [[pantalans]] i un calat entre 1,5 i 3 metros, contant en 352 atraques per [[eslora]].
* [[Borriana Nova]]: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.
* [[Borriana Nova]]: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.
[[Categoria:Borriana]]
[[Categoria:Burriana]]
[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]
[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]