Canvis

119 bytes afegits ,  21:09 13 jun 2022
Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea'
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg|thumb|350px|<center>Portaavions</center>]]
+
[[File:JMSDF CVH JS Izumo in Ocean.jpg|thumb|350px|<center>Portaavions</center>]]
   −
Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.
+
Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aérea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.
    
Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant vàries decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
 
Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant vàries decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
Llínea 23: Llínea 23:  
En els [[anys 1930|anys 30]] [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava també que els japonesos i norteamericans desenrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avió embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.
 
En els [[anys 1930|anys 30]] [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava també que els japonesos i norteamericans desenrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avió embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.
   −
[[Image:yorktown.jpg|right|thumb|300px|<center>portaavions USS Yorktown300</center>]]
+
[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg|right|thumb|300px|<center>Portaavions USS Yorktown</center>]]
   −
Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.
+
Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaérea.
    
El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.  
 
El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.  
Llínea 33: Llínea 33:  
A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].
 
A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].
   −
[[Image:nimitz.gif|right|thumb|250px|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]]
+
[[File:French aircraft carrier Charles de Gaulle (R91) underway on 24 April 2019 (190424-M-BP588-1005).jpg|thumb|250px|<center>Portaavions Charles de Galle ([[França]])</center>]]
    
Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.
 
Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.