Edició de «Portal de Valldigna»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] | [[File:Valencia - Portal de la Valldigna (364674027).jpg|300px|right|thumb|<CENTER>'''Portal de Valldigna'''</CENTER>]] | ||
− | El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell | + | El '''Portal de Valldigna''' és un portell de l'any [[1400]] que separava la ciutat cristiana de la moreria de [[Valéncia]], que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat. |
Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. | Es troba en el [[barri del Carme]], dins del districte de [[Ciutat Vella]]. És un portell sense porta, que pren el nom del [[Monasteri de la Valldigna]] ([[Simat de la Valldigna]]), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal. | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna. | En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels [[anys 60]] del [[sigle XX]], junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna. | ||
− | En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna | + | En l'any [[1678]], es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna cosa de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern. |
Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense. | Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el [[sigle XVIII]] i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense. | ||
− | En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en | + | En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en marbre negre que senyala el lloc de naiximent de [[Sant Pere Pasqual|S. Pere Pasqual]] ([[1227]]-[[1300]]), mort captiu en Granada. |
Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda. | Junt al portal es va instalar la primera imprenta del [[Regne de Valéncia]] i de la [[Península Ibèrica]], per part del mestre impressor [[Lambert Palmart]], en la que en l'any [[1474]] es va imprimir el primer llibre en la [[Península Ibèrica]], escrit en [[valencià]]: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda. | ||
− | També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el | + | També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per [[Pare Jofré|Fra Joan Gilabert Jofré]], interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el 9 d'[[abril]] de l'any [[1409]] es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya [[Hospital dels Folls i dels Inocents]]. |
== Referències == | == Referències == |