Prefix telefònic

Un prefix telefònic (també nomenat indicatiu telefònic) és una successió numèrica que es marca davant del número d'usuari al realisar una cridà, en el propòsit de seleccionar la demarcació territorial llògica a que pertany dita usuària. Al prefix telefònic se li coneix en Mèxic com clau LADA, a on LADA és LlargA DistanciA.

Estes demarcacions llògiques que els prefixos telefònics designen, poden correspondre's en divisions geogràfiques de la xàrcia telefònica, o be en certs servicis especials, com els números inteligents o la xàrcia de telefonia mòvil.

Tipos de prefixos[editar | editar còdic]

N'hi han indicatius telefònics que denoten el país a que es nomena; estos indicatius estan regulats per l'Unió Internacional de Telecomunicacions. No obstant, és competència de cada país el modo en que es distribuïx els prefixos telefònics corresponents a les zones geogràfiques del mateix. Com a conseqüència, hi ha diversos tipos de prefixos.

De llongitut fixa, p.eix. 3 sifres en Estats Units o una sifra en Austràlia.
De llongitut variable, p.eix. entre 2 i 5 sifres en Alemanya i Àustria; entre 1 i 3 sifres en Japó; 1 o 2 sifres en Israel; entre 2 i 4 sifres en Argentina.
Hi ha xàrcies a on els prefixos telefònics varen inclosos en el número de l'usuari; és el cas de països com Espanya o Noruega. Açò es coneix com a pla de numeració tancat. En alguns casos encara és necessari pulsar un còdic d'accés a la xàrcia (generalment 0), com en Bèlgica, Suïssa o Surafrica.

En molts cassos, els indicatius telefònics determinen el cost de la cridà. Per eixemple, en Espanya les cridades a números en l'indicatiu 900 són pagades íntegrament pel receptor de la cridà, mentres que les cridades a números en els prefixos 803 u 806 tenen un preu especialment alt. Generalment, les cridades entre números en el mateix prefix telefònic solen ser més barates que les cridades a números de diferent prefix; no obstant, no és aixina en alguns països, en els quals el preu de la cridà no depén de l'indicatiu regional (com en Israel o en Uruguai).

Plans de marcació oberts[editar | editar còdic]

Un pla de marcació obert és aquell en que les crides locals i les de llarga distància no s'efectuen de la mateixa manera. Açò implica que per a fer una crida local no cal marcar el prefix telefònic, mentres que sí es necessita per a crides fora de l'àrea del prefix. Este prefix va precedit del còdic d'accés a la xàrcia (generalment "0"), que s'omet quan es nomena des de fora del país. Per eixemple, per a cridar a un número en Àmsterdam, en els Països Baixos, ho faríem de la manera següent:

xxx xxxx        (des de dins de l'àrea d'Àmsterdam, no cal prefix)
020 xxx xxxx    (des de fora de l'àrea d'Àmsterdam)
+31 20 xxx xxxx (des de fora dels Països Baixos)

En Estats Units, Canadà i atres territoris dins del Pla de Numeració Nort-americà (NANP), el còdic d'accés a la xàrcia és '1', que casualment és també el prefix telefònic internacional. Per a cridar a un número en San Francisco, obraríem de la manera següent:

Xxx xxxx        (des de dins de l'àrea de San Francisco)
1 415 xxx xxxx  (des de fora de l'àrea de San Francisco)
415 xxx xxxx    (teléfons mòvils dins del NANP)
+1 415 xxx xxxx (des de territoris de fora del NANP)

No s'ha de confondre un pla de numeració obert o tancat en un pla de marcació obert o tancat. Un pla de numeració tancat, com el d'Amèrica del Nort, es caracterisa per tindre prefixos telefònics i números d'usuari d'una llongitut fixa. En un pla de numeració obert els prefixos telefònics o els números d'usuari tenen una llongitut variable, pel fet que no han segut estandardisats. No sol trobar-se un pla de marcació tancat a on hi ha un pla de numeració obert. Els plans de numeració nacional de cada país poden ser consultats en la web de la ITU.

Plans de marcació tancats[editar | editar còdic]

Un pla de marcació tancat és aquell en que el número d'usuari té una llongitut fixa. Sol ser usual en països chicotets a on no són necessaris prefixos regionals. No obstant, hi ha països grans a on s'ha implantat un pla de marcació tancat, pel fet que permet repartir més números d'usuari sense aumentar la llongitut dels mateixos. Açò fa obsoleta la utilisació d'un còdic d'accés a la xàrcia. Per eixemple, per a cridar a Oslo en Noruega abans de 1992, s'havia de marcar:

Xxx xxx       (des de dins de l'àrea d'Oslo)
02 xxx xxx    (des de fora de l'àrea d'Oslo)
+47 2 xxx xxx (des de fora de Noruega)

En 1992 es va canviar a un pla de marcació tancat de huit sifres, de la manera següent:

22xx xxxx     (des de dins de Noruega, incloent Oslo)
+47 22xx xxxx (des de fora de Noruega)

En atres països, com França, Bèlgica, Suïssa o Suràfrica, fa falta marcar el còdic d'accés a la xàrcia davant del número d'usuari per a les crides dins del país, ya siguen locals o de llarga distància:

Paris 01 xxxx xxxx (des de fora de França +33 1 xxxx xxxx)
Brusseles 02 xxx xxxx (des de fora de Bèlgica +32 2 xxx xxxx)
Ginebra 022 xxx xxxx (des de fora de Suïssa +41 22 xxx xxxx) 
Ciutat del Cap 021 xxx xxxx (des de fora de Suràfrica +27 21 xxx xxxx)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Prefijo_telefónico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.