Edició de «Pressió»


[[Archiu:Potential pressure.svg|thumb|250px|Distribució de pressions sobre un cilindre que es mou a velocitat constant en el sí d'un [[fluït ideal]].]]
[[Archiu:Parcie hydrostatyczne szkic.svg|thumb|250px|Esquema; es representa cada "element" en una força dP i un àrea dS.]]
[[Archiu:Boyles Law animated.gif|thumb|250px|Animació: efecte de la pressió en el volum d'un [[gas]].]]

La '''pressió''' (símbol ''p'') <ref>{{cita libro |apellidos=Giancoli |nombre=Douglas G. |enlaceautor=Douglas G. Giancoli |título=Physics: principles with applications |año=2004 |editorial=Pearson Education |ubicación=Upper Saddle River, N.J. |isbn=0-13-060620-0 }}</ref><ref>Tenga en cuenta la ''P'' mayúsculas se utiliza también como símbolo para [[Potencia (física)|potencia]].</ref> és una [[magnitut física]] que medix la proyecció de la força en direcció [[perpendicular]] per [[unitat de superfície]], i servix per a caracterisar cóm s'aplica una determinada força resultant sobre una llínea.
En el [[Sistema Internacional d'Unitats]] la pressió es medix en una unitat derivada que es denomina [[pascal (unitat de pressió)|pascal]] (Pa) que és equivalent a una [[força]] total d'un [[Newton (unitat)|newton]] (N) actuant uniformement en un [[metro quadrat]] (m²). En el [[Unitats de llongitut|Sistema Anglés]] la pressió es medix en [[lliura per polzada quadrada]] (pound per square inch o psi) que és equivalent a una força total d'una [[lliura (unitat de força)|lliura]] actuant en una [[polzada quadrada]].

== Definició ==
La pressió és la magnitut escalar que relaciona la força en la superfície sobre la qual actua, és dir, equival a la força que actua sobre la superfície.
Quan sobre una superfície plana de [[àrea]] ''A'' s'aplica una [[força normal]] ''F'' de manera uniforme, la pressió ''P'' ve donada de la següent forma:

{{equació|
<math>p = \frac{F}{A}</math>
||left}}
En un cas general a on la força pot tindre qualsevol direcció i no estar distribuïda uniformement en cada punt la pressió es definix com:
{{equació|
<math>p = \cfrac{d{\bold{F}}_A}{dA}\cdot {\bold{n}}</math>
||left}}
Donde <math>\scriptstyle <\bold{n}</math> és un vector unitari i normal a la superfície en el punt a on es pretén medir la pressió. La definició anterior pot escriure's també com:
{{equació|
<math>p = \frac{d}{dA}\int_S \mathbf{f}\cdot\mathbf{n}\ dS</math>
||left}}
donde:
:<math>\mathbf{f}</math>, és la força per unitat de superfície.
:<math>\mathbf{n}</math>, és el [[vector normal]] a la superfície.
:<math>A\,</math>, és l'àrea total de la superfície ''S''.

=== Pressió absoluta i relativa ===
En determinades aplicacions la pressió es medix no com la pressió absoluta sino com la pressió per damunt de la [[pressió atmosfèrica]], denominant-se '''pressió relativa''', '''pressió normal''', '''pressió de gauge''' o '''[[pressió *manométrica]]'''.

Conseqüentment, la pressió absoluta és la pressió atmosfèrica (''P<sub>a</sub>'') més la pressió *manométrica (''P<sub>m</sub>'') (pressió que es medix en el [[manómetro]]).

{{equació|
<math>P_{ab} = P_a + P_m</math>
||left}}

=== Pressió hidrostàtica i hidrodinàmica ===
{{ap|Pressió en un fluït}}
En un fluït en moviment la pressió hidrostàtica pot diferir de l'anomenada pressió hidrodinàmica per lo que deu especificar-se a cual de les dos s'està referint una certa mesura de pressió.

=== Pressió d'un gas ===
En el marc de la [[teoria cinètica]] la pressió d'un [[gas]] és explicada com el resultat macroscòpic de les forces implicades per les colisions de les molècules del gas en les parets del contenidor. La pressió pot definir-se per lo tant fent referència a les propietats microscòpiques del gas:

Per a un gas ideal en ''N'' molècules, cadascuna de [[massa]] ''m'' i movent-se en una velocitat aleatòria promig '''v<sub>rms</sub>''' contengut en un volum cúbic ''V'' les partícules del gas impacten en les parets del recipient d'una manera que pot calcular-se de manera estadística intercanviant [[moment llineal]] en les parets en cada choc i efectuant una [[força]] neta per unitat d'[[àrea]] que és la pressió eixercida pel gas sobre la superfície sòlida.

La pressió pot calcular-se llavors com

{{equació|
<math>P = {Nmv_{rms}^2 \over 3V} \qquad,</math> (gas ideal)
||left}}

Este resultat és interessant i significatiu no solament per oferir una forma de calcular la pressió d'un gas sino perque relaciona una variable macroscòpica observable, la pressió, en la [[energia cinètica]] promig per molècula, ''1/2 mv<sub>rms</sub>²'', que és una magnitut microscòpica no observable directament. Note's que el producte de la pressió pel volum del recipient és dos terços de l'energia cinètica total de les molècules de gas contingudes.

== Vore també ==
* [[Unitats de pressió]]
* [[Isobara]]
* [[Conversió d'unitats]]

=== #Magnitut físiques ===
* [[Pressió de vapor]]
* [[Pressió crítica]]
* [[Pressió parcial]]
* [[Pressió atmosfèrica]]
* [[Pressió manomètrica]]
* [[Pressió dinàmica]]
* [[Pressió estàtica]]
* [[Pressió hidrostàtica]]
* [[Pressió de radiació]]
* [[Buit]]

=== Medicina ===
* [[Pressió arterial]]
* [[Pressió intraocular]]

== Referències ==
{{*listaref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pressure}}
{{Wikcionario|pressió}}

[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Pressió| ]]
[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]

{{Traduït de|es|Presión}}