Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Conflicte militar | | {{Conflicte militar |
− | |nome_batalla = Primera Guerra Mundial | + | |nom_batalla = Primera Guerra Mundial |
| |partof = | | |partof = |
− | |imachen = [[Archiu:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|230px]] | + | |image = [[Archiu:PrimeraGuerraMundial-collague.jpg|230px]] |
− | |descrizión_imachen=D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris rusos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquerida per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme | + | |descripció_image= D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el [[29 d'octubre]] de [[1917]], durant la [[Tercera Batalla de Ypres]]. Memorial de l'ossari de [[Douaumont]], a on descansen els restants de soldats morts durant la [[Batalla de Verdún]]. Avions alemans [[Albatros D.III]] estacionats en França en març de 1917. Soldats [[Revolució Rusa de 1917|revolucionaris russos]] en l'Avinguda Foundry de [[Petrograt]] durant la [[Revolució de Febrer]]. Dos soldats britànics equipats en [[Gas verinós en la Primera Guerra Mundial|màixqueres antigàs]] i una [[ametralladora Vickers]] en juny de [[1916]], durant la [[Batalla del Somme]]. Trinchera alemana conquerida per [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|soldats aliats]] en el transcurs de la Batalla del Somme |
| |calendata = [[28 de juliol]] de [[1914]] - [[11 de novembre]] de [[1918]] | | |calendata = [[28 de juliol]] de [[1914]] - [[11 de novembre]] de [[1918]] |
− | |puesto = [[Europa]], [[Africa]] e [[Asia]] | + | |puesto = [[Europa]], [[Africa]] i [[Asia]] |
− | |resultato = Desaparició dels [[Imperi]]s [[Imperi Alemà|Alemà]], [[imperi Austro-Hongarés|Austria-Hongria]], [[Imperi Otomà|Otomà]] i [[Imperi Rus|Rus]]. | + | |resultat = Desaparició dels [[Imperi]]s [[Imperi Alemà|Alemà]], [[imperi Austro-Hongarés|Àustria-Hongria]], [[Imperi Otomà|Otomà]] i [[Imperi Rus|Rus]]. |
− | |combatiens1 = '''[[Potències Centrals]]''':<br />[[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Imperi Austro-hongarés|Austria-Hongría]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Bulgaria]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Imperi alemà|Imperi Alemà]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Imperi Otomà]] | + | |combatents1 = '''[[Potències Centrals]]''':<br />[[Archiu:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|20px]] [[Imperi Austro-hongarés|Àustria-Hongría]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Bulgaria]],<br />[[Archiu:Flag of Germany (1867–1918).svg|20px]] [[Imperi alemà|Imperi Alemà]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Imperi Otomà]] |
− | |combatiens2 = '''[[Aliats (Primera Guerra Mundial)|Aliats]]''': <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Imperi britànic]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Tercera Republica Francesa|França]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Canadà]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Regne d'Itàlia|Itàlia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia.svg|border|20px]] [[Imperi rus]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Estats Units]] | + | |combatents2 = '''[[Aliats (Primera Guerra Mundial)|Aliats]]''': <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Imperi britànic]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Tercera Republica Francesa|França]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Canadà]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Regne d'Itàlia|Itàlia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia.svg|border|20px]] [[Imperi rus]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Estats Units]] |
− | |comandans1 = [[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Francisco José I]],<br />[[Archiu:Austria-Hungary-flag-1869-1914-naval-1786-1869-merchant.svg|20px]] [[Franz Conrad von Hötzendorf]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Guillén II d'Alemanya]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich von Falkenhayn]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Paul von Hindenburg]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Reinhard Scheer]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich Ludendorff]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mehmed V]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[İsmail Enver]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mustafa Kemal Atatürk]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Ferrando I de Bulgaria]] | + | |comandants1 = [[Archiu:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|20px]] [[Francisco José I]],<br />[[Archiu:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|20px]] [[Franz Conrad von Hötzendorf]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Guillén II d'Alemanya]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich von Falkenhayn]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Paul von Hindenburg]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Reinhard Scheer]],<br />[[Archiu:Flag of the German Empire.svg|20px]] [[Erich Ludendorff]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mehmed V]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[İsmail Enver]],<br />[[Archiu:Ottoman Flag.svg|20px]] [[Mustafa Kemal Atatürk]],<br />[[Archiu:Flag of Bulgaria.svg|20px]] [[Ferrando I de Bulgaria]] |
− | |comandans2 = [[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Nicolau II de Rusia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Alexéi Alexéievich Brusílov]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Georges Clemenceau]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Joseph Joffre]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Ferdinand Foch]],<br /> [[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Robert Nivelle]], <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Herbert Henry Asquith]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Douglas Haig]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[John Jellicoe]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Bítor Manuel III]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Luigi Cadorna]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Armando Diaz]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Woodrow Wilson]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[John J. Pershing]]<br /> | + | |comandants2 = [[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Nicolau II de Rússia]],<br />[[Archiu:Flag of Russia (bordered).svg|20px]] [[Alexéi Alexéievich Brusílov]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Georges Clemenceau]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Joseph Joffre]],<br />[[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Ferdinand Foch]],<br /> [[Archiu:Flag of France.svg|20px]] [[Robert Nivelle]], <br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Herbert Henry Asquith]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Douglas Haig]],<br />[[Archiu:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[John Jellicoe]],<br />[[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Bítor Manuel III]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Luigi Cadorna]],<br /> [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946).svg|20px]] [[Armando Diaz]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[Woodrow Wilson]],<br />[[Archiu:US flag 48 stars.svg|20px]] [[John J. Pershing]]<br /> |
− | |soldaus1= | + | |soldats1= |
− | |soldaus2= | + | |soldats2= |
− | |baxas1 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 4.386.000 <br />''ferits'': 8.388.000 <br />''desapareguts:'' 3.629.000<br /> | + | |baixes1 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 4.386.000 <br />''ferits'': 8.388.000 <br />''desapareguts:'' 3.629.000<br /> |
− | |baxas2 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 5.520.000 <br />''ferits:'' 12.831.000 <br />''desapareguts:'' 4.121.000<br /> | + | |baixes2 = '''Soldats'''<br /> ''muertos:'' <br /> 5.520.000 <br />''ferits:'' 12.831.000 <br />''desapareguts:'' 4.121.000<br /> |
| }} | | }} |
− | La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala [[Terra|planetària]] que es desenrollà des de [[juliol]] de [[1914]] a [[novembre]] de [[1918]]. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.
| |
| | | |
− | Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Austria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat l'[[11 de novembre]] de [[1918]].
| + | La '''Primera Guerra Mundial''' o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala [[Terra|planetària]] que es desenrollà des de [[juliol]] de l'any [[1914]] a [[novembre]] de l'any [[1918]]. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra. |
| | | |
− | Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Austria-Hongria]] la Dalmàcia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.
| + | Els Aliats ([[França]], l'[[Imperi britànic]], l'[[Imperi rus]], [[Itàlia]]) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'[[Imperi alemà]], [[Àustria-Hongria]], l'[[Imperi otomà]]), i l'armistici fon firmat l'[[11 de novembre]] de [[1918]]. |
| | | |
− | La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans imperis varen desaparéixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovàquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]). | + | Les causes d'esta guerra són diverses, [[França]] vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en [[1870]]. [[Itàlia]] vol prendre d'[[Àustria-Hongria]] la Dalmàcia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans. |
| + | |
| + | La guerra deixà una important reestructuració de la geografia [[Europa|europea]], quatre grans imperis varen desparéixer (Imperi rus, Imperi alemà, Àustria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països ([[Checoslovàquia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Yugoslàvia]], [[Hongria]]). |
| | | |
| ==Orige de la guerra== | | ==Orige de la guerra== |
Llínea 32: |
Llínea 33: |
| El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]]. | | El [[28 de juny]] de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc [[Francesc Ferrando]] d'[[Àustria]] en [[Sarajevo]], [[Bòsnia]]. |
| | | |
− | El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi. | + | El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el [[23 de juliol]] a Sèrbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi. |
| | | |
− | El [[28 de juliol]] de 1914, [[Austria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Austria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia. | + | El [[28 de juliol]] de 1914, [[Àustria-Hongria]] li declarà la guerra a [[Sèrbia]]. Al dia següent [[Rússia]] (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'[[1 d'agost]], Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra [[Àustria-Hongria]] (en qui estava aliat en la [[Triple Aliança]]). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia. |
| | | |
− | Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya es sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongria). Per l'atre costat, l'[[Imperi Otomà]] es sumà a les Potencies Centrals. | + | Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya es sumà a l'[[Entente Cordiale]], i en l'any [[1915]] també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Àustria-Hongria). Per l'atre costat, l'[[Imperi otomà]] es sumà a les Potencies Centrals. |
| | | |
| ==Aliances de la Primera Guerra Mundial== | | ==Aliances de la Primera Guerra Mundial== |
Llínea 44: |
Llínea 45: |
| *L'[[Entente Cordiale]] o els Aliats: [[França]], [[Rússia]], [[Gran Bretanya]], [[Itàlia]], [[Japó]] i els [[Estats Units]], i 22 països més. | | *L'[[Entente Cordiale]] o els Aliats: [[França]], [[Rússia]], [[Gran Bretanya]], [[Itàlia]], [[Japó]] i els [[Estats Units]], i 22 països més. |
| | | |
− | *Les Potències Centrals: [[Austria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[Imperi Otomà]] i [[Bulgària]]. | + | *Les Potències Centrals: [[Àustria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[Imperi otomà]] i [[Bulgària]]. |
| | | |
| ==Desenroll de la Primera Guerra Mundial== | | ==Desenroll de la Primera Guerra Mundial== |
− | Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Bèlgica i Luxemburc en busca d'una victòria ràpida, pero foren detenguts pels francesos a prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Allí s'establiren abdós eixèrcits (front occidental) que es basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hi hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos. | + | Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Bèlgica i Luxemburc en busca d'una victòria ràpida, pero foren detinguts pels francesos a prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Allí s'establiren abdós eixèrcits (front occidental) que es basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hi hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos. |
| | | |
− | Mentres tant, l'eixèrcit alemà obrí un segon fòc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que es donen en retirada; i els alemans alvancen en territori rus. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongria a on els eixèrcits saristes continuen debilitant-se i per a [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els únics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren: | + | Mentres tant, l'eixèrcit alemà obrí un segon fòc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que es donen en retirada; i els alemans alvancen en territori rus. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Àustria-Hongria a on els eixèrcits saristes continuen debilitant-se i per a l'any [[1916]] ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren: |
| | | |
| *el front Balcànic | | *el front Balcànic |
Llínea 61: |
Llínea 62: |
| També hi hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacífic. | | També hi hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacífic. |
| | | |
− | *lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtic. | + | *lluita naval en [[Canal de la Mancha]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtica. |
| | | |
− | En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials. | + | En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolució Bolchevic]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials. |
| | | |
− | Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estadounidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància. | + | Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estatunidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància. |
| | | |
− | A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bulgària demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugí a Holanda, la nova República Alemana firma l'armistici de Rethondes, l'[[11 de novembre]] de 1918. | + | A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bulgària demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austríacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugí a Holanda, la nova República Alemana firma l'armistici de Rethondes, l'[[11 de novembre]] de 1918. |
| | | |
| ==Conseqüències de la Primera Guerra Mundial== | | ==Conseqüències de la Primera Guerra Mundial== |
| Els imperis rus i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongaresa i en el seu lloc aparegueren les repúbliques d'[[Àustria]], [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]]. | | Els imperis rus i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué [[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] i [[Polònia]]. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongaresa i en el seu lloc aparegueren les repúbliques d'[[Àustria]], [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]]. |
| | | |
− | L'[[imperi Turc]] se desintegrà i quedà reduït pràcticament a la meseta d'Anatòlia en un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats alcança els seus territoris d'[[Àsia]] i sorgiren els nous estats de [[Síria]], [[Irac]], [[Líban]], [[Palestina]] i [[Transjordània]]. | + | L'[[imperi otomà]] se desintegrà i quedà reduït pràcticament a la meseta d'Anatòlia en un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats alcança els seus territoris d'[[Àsia]] i sorgiren els nous estats de [[Síria]], [[Irac]], [[Líban]], [[Palestina]] i [[Transjordània]]. |
| - Els pobles eslaus del sur, serbis, croates i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslàvia]].- Desaparegueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per repúbliques. | | - Els pobles eslaus del sur, serbis, croates i eslovens, s'agruparen en el nou regne de [[Yugoslàvia]].- Desaparegueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per repúbliques. |
| | | |
Llínea 79: |
Llínea 80: |
| Se contabilisaren aproximadament uns dèu millons de morts, en les naturals conseqüències demogràfiques (falta de mà d'obra i reducció del mercat intern). | | Se contabilisaren aproximadament uns dèu millons de morts, en les naturals conseqüències demogràfiques (falta de mà d'obra i reducció del mercat intern). |
| | | |
− | Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, l'admissió dels quals havia de contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president. | + | Se creà la [[Societat de Nacions]] (o [[Lliga de Nacions]]), durant les conversacions de [[Versalles]], a propostes del president estatunidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, l'admissió dels quals havia de contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els [[Estats Units]], puix el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president. |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
Llínea 92: |
Llínea 93: |
| * [[John H. Morrow Jr.]], ''La Gran Guerra'' (Edhasa, 2005). | | * [[John H. Morrow Jr.]], ''La Gran Guerra'' (Edhasa, 2005). |
| * [[Michael S. Neiberg]] ''La Gran Guerra, una historia global (1914-1918)'', (Paidós, 2006). | | * [[Michael S. Neiberg]] ''La Gran Guerra, una historia global (1914-1918)'', (Paidós, 2006). |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|World War I}} |
| | | |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Europa]] | | [[Categoria:Història d'Europa]] |
| [[Categoria:Primera Guerra Mundial]] | | [[Categoria:Primera Guerra Mundial]] |