1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: + + + +
→La crisis de l'estiu de 1914
El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.
El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el [[23 de juliol]] a Serbia, la que en soport de [[Rússia]] no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.
Un mes despres, el 28 de juliol de 1914, Austria-Hongary li declarà la guerra a Serbia. Al dia següent Russia (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra Austria-Hongaria (en qui estava aliat en la Triple Aliança). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.
Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'Entente Cordiale, i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'Imperi Otoma se sumà a les Potencies Centrals.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Europa]]