Canvis

{{Artícul destacat}}

{{Artícul destacat}}

{{Infobox països

{{Ficha de país

|nom = Principat d'Andorra

| nom_oficial = Principat d'Andorra

| image_bandera = Senyera Andorra.png

|image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]]

| image_escut = Escut Andorra.png

|image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]]

| image_escut_tamany = 90px

|image_situacio = [[Image:Situacio Andorra.png]]

| image_mapa = Situacio Andorra.png

|capital = Andorra la vella

|població = 83.137 hab  

|ciutat més poblada = Andorra la Vella

| capital = Andorra la vella

|forma de Govern = Principat Parlamentari

| capital_població = 83.137 hab  

|president = Albert Pintat Santolària

| capital_coord = Andorra la Vella

|llengües = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]

| ciutat_principal =

|coor = 42°30′ N 1°31′ E

| principals ciutats=  

|altitut =  

| festa_nacional=  

|superfície = 468 km2

| idioma_oficial = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]

|densitat = 179,2 hab/km2

| govern = Coprincipat Parlamentari

|gentilici = Andorrà/ana

|Moneda = Euro

|Prefixe Telefònic = +376

|Us Horari = CET (UTC+1)

| fundació_hites =<br />&nbsp;• Reconegut<br />

|Domini = .ad

| fundació_dates = del [[bisbat d'Urgell]]<br />i el [[comtat de Foix]]<br />[[1278]]

|Membre de: = [[ONU]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].

| superfície =468 km²

| població_densitat = 179,2 hab/km2

| PIB_nominal= US$ 3 822 mill.

| IDH_categoria =  

| moneda = Euro

| gentilici = Andorrà/ana

| horari = CET (UTC+1)

| horari_estiu =

| cctld = .ad

| còdic_telefònic = +376

| matrícula_avió= C3

}}

}}

El '''Principat d'Andorra''' (en [[llengua catalana|català]] ''Principat d'Andorra'') és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].

El '''Principat d'Andorra''' (en [[llengua catalana|català]] ''Principat d'Andorra'') és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].

== Història ==

== Història ==

=== Prehistòria ===

=== Prehistòria ===

Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el [[5 de juny]] de [[2001]] se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.

Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el [[5 de juny]] de [[2001]] se trobà un sarcòfec fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.

En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interés per al comte.

El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).

El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).

=== Sigle XX ===

=== Sigle XX ===

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho. Veguent-li marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposició del juge Bellón.

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho. Veguent-li marchar cap a Seo d'Urgel detengut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposició del juge Bellón.

El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips.

El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips.

La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.

La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.

El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.

El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com únic soberà del Estat.

== Govern i Política ==

== Govern i Política ==

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.

Anterorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco francés. Excepcionalment s'ha emitit una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres menuts estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues pròpies monedes.

Anterorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco francés. Excepcionalment s'ha emitit una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues pròpies monedes.

== Demografia ==

== Demografia ==

La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el [[català]]. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en [[1989]] representaven el 75,7/ -màxim històric- i en [[2007]] són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'espanyol i el francés són llengües d'us significativament.

La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el [[català]]. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en [[1989]] representaven el 75,7/ -màxim històric- i en [[2007]] són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'espanyol i el francés són llengües d'us significativament.

Segon l'estudi sociollingüistic de [[2004]], del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterioro de la posició de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.

Segon l'estudi sociollingüistic de [[2004]], del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys s'ha produit un deterioro de la posició de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.

En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El [[castellà]] és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.

En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El [[castellà]] és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.

=== Arquitectura ===

=== Arquitectura ===

Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construida entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del mon en campanari circular, datat en el [[sigle XII]].

Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construida entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del món en campanari circular, datat en el [[sigle XII]].

=== Lliteratura ===

=== Lliteratura ===

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en [[1886]].

La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en [[1886]].

Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.

Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.

La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]].

La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]].

=== Futbol i Futbol Sala ===

=== Fútbol i Fútbol Sala ===

La Federació Andorrana de [[Futbol]] organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.

La Federació Andorrana de [[Fútbol]] organisa la lliga de fútbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.

En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.

En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.

El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Futbol

El Fútbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de fútbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Fútbol

La Selecció de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.

La Selecció de fútbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.

== Religió ==

== Religió ==

[[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]]

[[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]]

Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.

Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discussió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.

Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.

Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.

En [[1990]] es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En [[1998]], operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en [[1997]] era de 16.000

En [[1990]] es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En [[1998]], operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en [[1997]] era de 16.000

Com canal de televisió autócton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en [[1995]], encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el [[25 de setembre]] de [[2007]], la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.

Com canal de televisió autòcton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en [[1995]], encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el [[25 de setembre]] de [[2007]], la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.

=== Telefonia e Internet ===

=== Telefonia e Internet ===

El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.

El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.

[[Categoria:Andorra]]

[[Categoria:Andorra]]

[[Categoria:Microestats]]

[[Categoria:Microestats]]

[[Categoria:Països d'Europa]]

[[Categoria:Països d'Europa]]