Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '
Llínea 60: Llínea 60:  
[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]]
 
[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]]
   −
El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].
+
El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Sardenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].
    
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
 
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
Llínea 86: Llínea 86:     
=== Senyera ===
 
=== Senyera ===
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]].
+
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Romania]].
    
=== Himne ===
 
=== Himne ===
Llínea 177: Llínea 177:  
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
 
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
 
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
 
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.
+
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.
    
=== Clima ===
 
=== Clima ===
Llínea 196: Llínea 196:     
== Economia ==
 
== Economia ==
[[File:Banco Mora, Andorra la Vieja, Andorra, 2013-12-29, DD 01.JPG|thumb|right|250px|Seu de Mora Banc]]
+
[[File:Edifici B.jpg|thumb|right|250px|Edifici d'oficines bancàries en [[Andorra la Vella]].]]
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
+
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atretes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns, encara que este últim s'ha erosionat recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% venien d'atres països.
   −
El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
+
El sector financer també contribuïx substancialment a l'economia. La producció agrícola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantant-se [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingressos provenen també de la vena de sagells postals.
   −
Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
+
Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tractat com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'imposts) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
   −
Els gravamens estan dividits en:
+
Els gravàmens estan dividits en:
    
*Dret aduaner:
 
*Dret aduaner:
**Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agrícoles importats.
+
**Taxa sobre el consum. Aplicat sobre els productes agrícoles importats.
**Drets d'importació. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
+
**Drets d'importació. Aplicat sobre els productes industrials importats.
    
*Dret fiscal nacional:
 
*Dret fiscal nacional:
   −
**Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.
+
**Impost de Mercaderies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.
   −
**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financiers.
+
**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financers.
   −
**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i profesionals (ISI).
+
**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i professionals (ISI).
    
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
 
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
Llínea 221: Llínea 221:  
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
 
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
   −
**Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliàries.
+
**Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries.
   −
**Tasa en raó del servici de fe publica notarial.
+
**Taxa en raó del servici de fe publica notarial.
    
*Canons:
 
*Canons:
   −
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i telefon.
+
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i teléfon.
   −
**Tasa sobre la tinença de vehículs.
+
**Taxa sobre la tinença de vehículs.
   −
**Tasa de l'Oficina de Marques.
+
**Taxa de l'Oficina de Marques.
   −
**Tases judicials
+
**Taxes judicials
   −
**Tasa sobre el joc del bingo.
+
**Taxa sobre el joc del bingo.
   −
*Tases i tributs comunals:
+
*Taxes i tributs comunals:
   −
**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
+
**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.
   −
**Impost sobre la propietat inmobiliària edificà.
+
**Impost sobre la propietat immobiliària edificà.
    
**Impost de resistència (foc i lloc).
 
**Impost de resistència (foc i lloc).
   −
=== Mercàt Laboral ===
+
=== Mercat Laboral ===
   −
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perguent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
+
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
    
=== Moneda ===
 
=== Moneda ===
   −
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.
+
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facto.
   −
Anterorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco francés. Excepcionalment s'ha emitit una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues pròpies monedes.
+
Anteriorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francés. Excepcionalment s'ha emés una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emet els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, provablement, li permeta emetre les seues pròpies monedes.
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 354: Llínea 354:  
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]].
 
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]].
   −
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
+
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
    
=== Música ===
 
=== Música ===
Llínea 457: Llínea 457:  
=== Telefonia e Internet ===
 
=== Telefonia e Internet ===
 
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.
 
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.
 +
 +
== Referències ==
 +
* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]])
 +
* [https://olympics.com/ioc «Andorra» (en anglés). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional]
 +
* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634
 +
* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]
 +
* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X
 +
* [https://web.archive.org/web/20100210074723/http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=88#bons  «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra.]
 +
* [https://www.govern.ad/?page_id=116  «Les institucions». Govern d'Andorra]
 +
* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0
 +
* Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993
 +
* Tortosa Guerrero, Lorena. (2013) Andorra. Del porta a porta al 2.0. Ediciones Carena
 +
* Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0
 +
* Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9
 +
* Viadiu i Vendrell, Francesc (2000). Andorra, entre el torb i la Gestapo. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. ISBN 978-84-232-0618-6
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 463: Llínea 481:     
{{Països Europa}}
 
{{Països Europa}}
 +
 +
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Andorra]]
 
[[Categoria:Andorra]]
 
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
10 477

edicions

Menú de navegació