Edició de «Principat d'Astúries»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | ||
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. | Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset. | ||
| − | En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, | + | En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>. |
== Localisació == | == Localisació == | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des del [[riu Eo]] al [[riu Asón]]. | Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des del [[riu Eo]] al [[riu Asón]]. | ||
| − | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des del [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries | + | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des del [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Per el sur les Asturies llimiten en la [[Cordillera Cantàbrica]]. |
| − | En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com | + | En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria. |
| − | El contorn actual s'establix en la divisió territorial de l'any [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de | + | El contorn actual s'establix en la divisió territorial de l'any [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria. |
== Context geogràfic == | == Context geogràfic == | ||
| − | El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial és l'[[Castellà|espanyol]], pero també s'utilisa l'asturià o [[bable]]. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort | + | El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial és l'[[Castellà|espanyol]], pero també s'utilisa l'asturià o [[bable]]. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort a l'Estatut d'autonomia d'Astúries. |
| − | Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. La ciutat més poblada es [[Gijón]], en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i | + | Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. La ciutat més poblada es [[Gijón]], en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i de Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes són del INE, a 1 de [[giner]] de [[2007]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
Despuix de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Despuix de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes. | Despuix de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Despuix de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes. | ||
| − | En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana | + | En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al sigle següent. |
El [[8 de maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]]. | El [[8 de maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]]. | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme. | ||
| − | En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de | + | En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de al lluita per l'oficialitat del [[asturià]] (Com a [[Aragó]], [[Lleó]] i la [[Comunitat Valenciana]]) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General. |
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 195: | Llínea 195: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economía de Asturias}} | {{AP|Economía de Asturias}} | ||
| − | La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les | + | La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys. |
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país). | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| + | |||
[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png|thumb|right|300px|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]] | [[File:Asturias Crecimiento-08-18.png|thumb|right|300px|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]] | ||
{{AP|Demografía d'Asturias}} | {{AP|Demografía d'Asturias}} | ||
| − | Astúries conta en 1. | + | Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola. |
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones. | La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones. | ||
| − | + | Lo percentage de [[immigració en Espanya|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%). | |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Art === | === Art === | ||
| − | Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica ( | + | Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (Art asturià) com monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concello de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concello de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]]. |
=== Llengua === | === Llengua === | ||
[[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]] | [[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]] | ||
| − | Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com | + | Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal pel Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. |
| − | L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada | + | L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià. |
| − | L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot | + | L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vengut en cridar el "Surdimientu". |
| − | Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego ( | + | Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre [[Valencià]] i [[Català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||