107 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 81:
Llínea 81: − +
Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '
El 8 de [[maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]].
El 8 de [[maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]].
A partir de [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.
A partir de [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'indústria siderúrgica i naval.
El 6 d'[[octubre]] de [[1934]] escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en [[Espanya]]. La Revolució de [[1934]] va tindre ad Astúries per l'escenari principal.
El 6 d'[[octubre]] de [[1934]] escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en [[Espanya]]. La Revolució de [[1934]] va tindre ad Astúries per l'escenari principal.