107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 52:
Llínea 52: − + − + − Després la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), lo territori asturià compren des de lo [[riu Eo]] al [[riu Asón]].+ − + − + − + Llínea 75:
Llínea 75: − + − + − + − + − + − + Llínea 203:
Llínea 203: − + − + − + Llínea 215:
Llínea 215: − + − + − +
→Localisació
== Localisació ==
== Localisació ==
[[Image:Localisacio_Asturies.jpg|thumb|right|180px|Astúries des de el espai en giner de 2003.]]
[[Image:Localisacio_Asturies.jpg|thumb|right|180px|Astúries des de el espai en [[giner]] de l'any [[2003]]]]
Astúries es troba situada a la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de [[Lugo]] ([[Galícia]]), al est en [[Cantàbria]], al sur en la província de [[Lleó]] (Castella i Lleó) i al nort en lo [[mar Cantàbric]].
Astúries es troba situada en la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de [[Lugo]] ([[Galícia]]), al est en [[Cantàbria]], al sur en la província de [[Lleó]] (Castella i Lleó) i al nort en el [[mar Cantàbric]].
Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des de el [[riu Eo]] al [[riu Asón]].
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Per el sur les Asturies llimiten en la [[Cordillera Cantàbrica]].
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Per el sur les Asturies llimiten en la [[Cordillera Cantàbrica]].
En el mapa cartogràfic editat en [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.
En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de l'any [[1833]], que dividix [[Espanya]] en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.
== Context Geogràfic ==
== Context Geogràfic ==
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.
Després de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.
Després de varis sigles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[sigle VI]], que terminaria a principis del [[sigle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en l'any [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries despuix de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[sigle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els sigles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.
En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al sigle següent.
En el [[sigle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al sigle següent.
El 8 de [[maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]].
El [[8 de maig]] de [[1808]], la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a [[França]] i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de [[giner]] de [[1830]], l'oficial Rafael de Riego, oriunt de Tuña (Tineo), es subleva en [[Càdiz]] proclamant la [[Constitució de 1812]].
A partir de [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.
A partir de l'any [[1830]] escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'indústria siderúrgica i naval.
El 6 d'[[octubre]] de [[1934]] escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en [[Espanya]]. La Revolució de [[1934]] va tindre ad Astúries per l'escenari principal.
El [[6 d'octubre]] de [[1934]] escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no varen admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un alvanç del fascisme en [[Espanya]]. La Revolució de [[1934]] va tindre ad Astúries per l'escenari principal.
Durant la revolució de [[1934]], protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.
Durant la revolució de l'any 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el [[19 de juliol]]. El [[25 d'agost]] de [[1937]] es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el [[20 d'octubre]] de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Astúries.
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de [[1990]], el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]
{{AP|Demografía d'Asturias}}
{{AP|Demografía d'Asturias}}
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.
Lo percentage de [[immigració en Espanya|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mija nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).
Lo percentage de [[immigració en Espanya|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).
== Cultura ==
== Cultura ==
=== Llengua ===
=== Llengua ===
[[Image:Mapa_Llinguistic_Asturies.png|thumb|right|180px|<center>Mapa llingüístic d'Astúries.</center>]]
[[Image:Mapa_Llinguistic_Asturies.png|thumb|right|180px|<center>Mapa llingüístic d'Astúries.</center>]]
Si be el [[castellà]] es l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.
Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.
L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vingut en cridar el "Surdimientu".
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vengut en cridar el "Surdimientu".
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre [[Valencià]] i [[Català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre [[Valencià]] i [[Català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.