Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:07 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'mijans' a 'mijos'
Llínea 75: Llínea 75:  
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.
 
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.
   −
Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[segle VI]], que terminaria a principis del [[segle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[segle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els segles mijans, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.
+
Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el [[segle VI]], que terminaria a principis del [[segle VIII]] en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en [[Roma]] i [[Toledo]], no fon fàcil de sometre, establint-se en [[722]] una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el [[segle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els segles mijos, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escasses. Després de la rebelió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.
    
En el [[segle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.
 
En el [[segle XVI]] el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.

Menú de navegació